HIVERN AL PIRINEU: LA VIDA DESPRÉS DE LA NEVADA

Per a la traducció a diferents idiomes:

         

Després de la nevada, el paisatge i seus habitants es van desvetllant de mica en mica. En un primer moment, quan el mantell de núvols encara és l’amo del cel, la llum suau i difusa ho banya tot, atorgant a prats i muntanyes un aspecte molt característic, com de pintura a l'oli.

Els avets, amb les branques i les fulles saturades de neu, van més enllà, i s’ofereixen com un llenç digne dels mestres impressionistes.

Però a mida que el sol pren possessió d’aquest entorn, tot s’il·lumina i pren una lluïssor punyent que acompanya l’inevitable desglaç.

Les bèsties tornen a l’activitat frenètica. Als cims, els isards baixen dels llocs on la capa de neu és més fina i poden aconseguir menjar.

Les aus carronyaires s’aprofiten de les restes de les bèsties que no han pogut sobreviure al temporal.

Els voltors arriben volant i, en un primer moment, aterren cautelosos, acostant-se a la carronya a poc a poc.

Però després, quan ja saben que no hi ha perill, la fam els encega, i són capaços de barallar-se per tal de defensar el mos que els pertoca.

Cornelles i corbs es passegen entremig d’aquestes petites batalles, rapinyant d’aquí i d’allà sense gaire problemes.

Els moixons, d’altra banda, cerquen en les clapes on la neu s’ha fos. Les caderneres són les més insistents, atrapant petites llavors allà on les hagi.

Els pardals de bardissa i els pica-soques, però, tampoc baden a l'hora de buscar i rebuscar. Són temps difícils i cal aprofitar el que cal.

El desglaç i les temperatures més baixes de l’endemà de la nevada, també afavoreixen les escultures de gel, tan en els bassals que es formen, com en els rius i corrents d’aigua.