LA TARDOR

Per a la traducció a diferents idiomes:

          

Tardor. De bell nou es bada davant els nostres ulls el ventall cromàtic d'aquesta bella estació. 

 Els boscos s'engalanen amb els vestits més acolorits just abans de despullar-se.

 Les fulles enceten el viatge cap al propi ocàs un any més, bressolades pel vent i la pluja.

El silenci que omple els racons del bosc es trenca pels brams amorosos de la majoria d'ungulats:

Mascle de cérvol

Mascles de daina de diferents edats

Femella i cries de daina

Mascles de cabra salvatge

Mascles de mufló

A l'aguaït, els ossos prenen de la natura tot allò que els ofereix: cal engreixar-se per quan l'aliment escassegi durant el cru hivern.

Els udols del bell llop, que fa un temps sonaven molt més enllà de les nostres terres, retornen de mica en mica. No ens hem de deixar enganyar per cap conte o llegenda. Ha arribat l'hora de gaudir de la seva força i bellesa.

I ara, per acabar d'il·lustrar l'article, us oferim l'últim "Documental d'estar per casa":

EL COLLTORT

Per a la traducció a diferents idiomes:

          

A mitjans d’abril, si estem atents, podrem sentir el cant característic del colltort. Acaba d’arribar de terres africanes i malda per trobar parella, establir-se i tirar endavant la descendència abans no hagi de tornar a marxar.

Si s’és profà en el món de l’avifauna, difícilment l’emparentaríem amb els vistosos i sedentaris picots. I és que a part del seu plomatge altament discret, que es confon amb les escorces dels arbres, no posseeix un bec vigorós capaç de perforar les soques més dures.

En aquestes dues imatges, en les que aporta larves de formiga al niu, es pot veure perfectament com el seu plomatge es mimetitza totalment amb el de l'escorça de freixe.

Sí comparteix, això no obstant, el seu delit per les formigues i la seva llengua llarguíssima.

Aprofita els forats ja fets pels seus cosins per construir el seu niu. I els seus pollets triguen més a créixer que els dels picots garsers o els dels picot verd.

Aquí el tenim sortint del niu després d'haver aportat l'aliment als polls.

És camaleònic més enllà del mimetisme que el confon amb els arbres: imita perfectament un escurçó quan algun mustèlid posa en perill la seva vida o la dels seus polls.

Com que els mustèlids són miops fàcilment poden confondre el dibuix de les plomes amb el que conformen les escames del cap d'un escurçó. Si us fixeu en aquesta imatge i acluqueu un xic els ulls, us semblarà que el que teniu al davant és el cap d'un escurçó, sobretot si l'espavilat ocell es mou com sap fer-ho, imitant les envestides del rèptil.

I, per acabar, una nou capítol dels "Documentals s'estar per casa" dedicat a aquest ocell.