Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 13 de novembre del 2011

TARDOR ALS PIRINEUS

Per a la traducció a diferents idiomes:
         
Amb l’arribada de l’octubre, el paisatge pirinenc es vesteix de colors. Progressivament, el fullatge, fins ara verd, es pinzella d’ocre, daurat, rovell o vermell intens. Durant la primera quinzena, aquesta transformació és més aviat tímida.
Aquestes són algunes imatges de l’inici de tardor, en un moment en què la neu encara no s’ha aferrat a les cingleres, almenys enguany, i sols enfarina les zones més altes.
Entorn de Molières (Val d'Aran)

Entorn de Molières (Val d'Aran)

Però no només són aquests els canvis que es produeixen per aquestes dates en els nostres boscos. Amb la primera quinzena d’octubre les daines (Dama dama) entren en zel, que s’anomena “ronca”. Els mascles, poderosos, llueixen majestuoses cornamentes que utilitzen en les seves lluites per aconseguir el favor de les femelles.
Mascle de daina

Jove daina que observa l’espectacle de la ronca
Malgrat cada vegada hi ha més daines per aquests boscos i així puguem gaudir del bonic espectacle de la ronca, cal tenir en compte que aquesta no és una espècie autòctona dels Pirineus ni de la Península Ibèrica, sinó que va estar introduïda amb finalitats cinegètiques.
El temps avança, i la tardor amb ell. El novembre arriba amb un esclat de colors i el blanc comença a prendre possessió del que serà el seu reialme. L’aigua baixa ferotge entre l’arbrat i acompanya el declivi del fullam.
 Entorn del Pont de Suert (Alta Ribagorça)

 Entorn de Taüll (Alta Ribagorça)

Entorn de Molières (Val d'Aran)

Entorn de Molières (Val d'Aran)

Entorn de Conangles (Val d'Aran)

Entorn de Conangles (Val d'Aran)

Entorn de Conangles (Val d'Aran)

Entorn de Llauset (Ribagorza Oriental)

En aquests cims ja blancs, la vida no s’atura. Els isards (Rupicapra pyrenaica) comencen el seu zel, i els mascles, normalment solitaris, s’agrupen amb els ramats de femelles i cries.


Mentrestant, la perdiu blanca (Lagopus mutus) s’afana per mimetitzar-se amb el paisatge. Per això, el seu plomatge, que a l’estiu és ben bé com una pedra de granit,  ara pren l’aspecte que té una roca damunt de la neu. A l’hivern serà totalment blanca, com el seu entorn mana.

Mascle de Perdiu blanca. Podeu comprovar com les seves plomes es mimetitzen amb l'entorn: fosca del damunt i blanca per sota, com una pedra damunt la neu.


Tot i així, cal dir que aquesta ha estat una tardor atípica. La manca de pluges ha provocat l'absència d'uns dels protagonistes d'aquestes dates: els bolets.