Just abans del nostre viatge a Finlàndia vam fer una petita escapadeta al Delta de l'Ebre. Teníem molt bon record de fa dos anys quan, a principis de juny, vam gaudir de valent amb les aus que es reprodueixen en aquest indret. Però enguany ens vam adonar que l'avifauna de l'espai natural està patint de primera mà els efectes del control del cargol poma. En definitiva, vam notar que hi ha menys ocells.
Tanmateix, vam poder gaudir d'algunes escenes prou belles a prop de les platges.
Evidentment, no hi van faltar els ardeids. Un dels primers que vam veure va ser el martinet blanc, que ens va dedicar escenes de pesca que, en alguns moments, semblaven passos de dansa damunt de l'aigua.
També vam poder captar el majestuós bernat pescaire...
un agró roig...
un martinet de nit...
i un martinet ros molt despentinat.
A part d'aquesta família, altres espècies amb les cames llargues se'ns van anar creuant pel camí. Potser el més abundant, ja que precisament la seva població s'ha incrementat sensiblement en el Delta de l'Ebre aquests últims anys perquè el cargol poma li serveix d'aliment, és el capó reial.
No van faltar, tampoc, les camesllargues...
els becs d'alena...
ni les gambes roges.
D'altres que també vam poder veure i atrapar amb el nostre objectiu van ser un cabussó...
orenetes joves que semblava que discutissin per saber quina d'ambdues menjaria primer...
i alguna polla blava.
Però les estrelles d'aquest viatge van estar els habitants de les dunes de la platja. Per primera vegada, després d'anys de voler-ho fer, vam gaudir fotografiant la preciosa perdiu de mar.
I el corriol camanegre també va posar tot orgullos per a nosaltres.
Encara que el més menut de la família va preferir córrer com un esperitat!
I fins aquí la nostra crònica naturalista del Delta de l'Ebre.