Les còpules de papallona són habituals. Entre els licènids, que són les menudes papallones blavetes, sovint aquest fenomen permet apreciar-ne el dimorfisme sexual, és a dir, el fet que mascle i femella siguin palesament diferents.
Còpula de Plebejus argus
En canvi, en altres espècies de lepidòpters els sexes són més semblants.
Còpula de Melitaea cinxia
Còpula de Huebneriana sp.
Còpula de Lycastes exulans
Còpula de Procris statices
En els espiadimonis la diferència entre sexes també és ben evident.
Còpula de Lestes sp.
Còpula de Platycnemis latipes
En els amfibis, el que és curiós és que el mascle és visiblement més petit que la femella.
El gripau comú deixa que la femella el passegi tranquil·lament arreu mentre dura l’aparellament.
Còpula gripau comú (Bufo bufo)
La granota roja omple els bassals i tolls de muntanya d’ous. Aquí veieu un mascle ben enfeinat, ja que té una altra femella que espera torn.
Còpula granota roja (Rana temporaria)
Al poc temps, tot de petites granotetes voltaran pels prats de les zones humides.
Els ocells són molt més sol·lícits amb els seus menuts. Per aquestes dates els veiem traginant la becada, és a dir, l’aliment dels polls al bec.
Pardala (Passer domesticus)
Per tal que els pollets hagin estat confortables, també els han construït un niu ben acollidor. És el cas d’aquest mascle de picot negre (Dryocopus martius).
O d’aquestes orenetes cuablanques (Delichon urbica) recollint fang per a la llar de la seva descendència.
En poques setmanes, els menuts ja comencen a volar i els pares els peixen un temps més fora del niu, tot i que s’espavilen aviat. Encara es pot apreciar el plomissol i el vorabec que els identifica com a individus joves.
Cotxa fumada eixida del niu (Phoenicurus ochruros) amb la mare que la peix.
Cotxa fumada eixida del niu (Phoenicurus ochruros) amb la mare que la peix.