Castella la Manxa s'ha convertit en el motor principal de recuperació del linx ibèric (Lynx pardinus), superant a Andalusia en nombre d'exemplars censats (més del 40% de tota la Península Ibèrica). En aquest context, la història del territori de Peñalajo i la finca El Aprisco (a Santa Cruz de Mudela, Ciudad Real), on es van aconseguir aquestes imatges, destaca com un model d'èxit de custòdia del territori i col·laboració privada. Per aquest motiu, la zona ha estat reconeguda oficialment pels programes de la Unió Europea com un exemple de gestió territorial "de 10". Per tant, amb més de 20 naixements des del 2017, podem afirmar que, aquesta, és una autèntica terra de linx.
Mirar als ulls a un dels fèlids més amenaçats del planeta i, alhora, un dels símbols més grans de l'èxit de la conservació a Europa, és una experiència meravellosa i, perquè no dir-ho, única. Fa pocs anys, amb 94 individus l'any 2002, fregava l'extinció definitiva; avui, amb un cens de més de 2000 exemplars, torna a recórrer les deheses i els boscos mediterranis.
Gràcies als diferents projectes europeus LIFE (com Life Lynxconnect), la UICN va canviar recentment la seva categoria de "En perill crític" a "En perill".
Malgrat el triomf, no es pot baixar la guàrdia. Els principals reptes actuals són els atropellaments en carreteres, la poca varietat genètica i la necessitat de mantenir les poblacions de conills sanes, ja que més del 80-90% de la seva alimentació depèn directament del conill de bosc (Octolagus cuniculus).
Perdius roges (Alectoris rufa) de diferents edats anavan i venien. En un moment determinat, en vaig comptar més de 100.
Una espècie que em va fer molta il·lusió fotografiar va ser la tòrtora europea o comuna, desplaçada a molts indrets per la tòrtora turca.
