Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 17 d’agost del 2026

TERRA DE LINX IBÈRIC

Castella la Manxa s'ha convertit en el motor principal de recuperació del linx ibèric (Lynx pardinus), superant a Andalusia en nombre d'exemplars censats (més del 40% de tota la Península Ibèrica). En aquest context, la història del territori de Peñalajo i la finca El Aprisco (a Santa Cruz de Mudela, Ciudad Real), on es van aconseguir aquestes imatges, destaca com un model d'èxit de custòdia del territori i col·laboració privada. Per aquest motiu, la zona ha estat reconeguda oficialment pels programes de la Unió Europea com un exemple de gestió territorial "de 10". Per tant, amb més de 20 naixements des del 2017, podem afirmar que, aquesta, és una autèntica terra de linx.

Mirar als ulls a un dels fèlids més amenaçats del planeta i, alhora, un dels símbols més grans de l'èxit de la conservació a Europa, és una experiència meravellosa i, perquè no dir-ho, única. Fa pocs anys, amb 94 individus l'any 2002, fregava l'extinció definitiva; avui, amb un cens de més de 2000 exemplars, torna a recórrer les deheses i els boscos mediterranis.






Imatges de Vela, femella de dos anys i escaig, mentre bevía a la Finca de Peñalajo. Els linx, com la resta dels felins, tenen una llengua rugosa que va que, auan beuen, l'aigua pugi en cascada cap a la boca.







Fotografies del mascle Vigo, germà de l'anterior, des d'un hide de la finca d'Aprisco.


Gràcies als diferents projectes europeus LIFE (com Life Lynxconnect), la UICN va canviar recentment la seva categoria de "En perill crític" a "En perill".

Malgrat el triomf, no es pot baixar la guàrdia. Els principals reptes actuals són els atropellaments en carreteres, la poca varietat genètica i la necessitat de mantenir les poblacions de conills sanes, ja que més del 80-90% de la seva alimentació depèn directament del conill de bosc (Octolagus cuniculus).


Vigo, amb una presa acabada de caçar.



Conills bevent a la bassa mentre el linx està lluny.

La finca El Aprisco va decidir reconvertir l'activitat de caça tradicional del conill per afavorir l'assentament de l'espècie des que van aparèixer els primers exemplars l'any 2017.  Així és com el territori s'ha convertit en un nucli reproductor clau. A més a més, s'ha apostat pel turisme sostenible Turisme sostenible, especialment fotogràfic (hides de natura) que atrau fotògrafs d'arreu del món, demostrant que la conservació del linx pot ser un motor econòmic rendible i compatible amb el medi rural.

Tanmateix, les perdius, els faisans i molts altres ocells també acuden a les basses durant els tòrrits dies d'estiu. Per tant, esperar el linx amagat dins del "hide" no és avorrit, ja que et pots distreure amb el tràfec constant d'altres espècies. Això sí, quan el superdepredador apareix, ho notes perquè tothom fuig cames ajudeu-me.





Perdius roges (Alectoris rufa) de diferents edats anavan i venien. En un moment determinat, en vaig comptar més de 100.




Aquests mascles de picot verd (adult i jove), també eren asidus, sobretot a trenc d'alba i a la posta.




Una espècie que em va fer molta il·lusió fotografiar va ser la tòrtora europea o comuna, desplaçada a molts indrets per la tòrtora turca.












dissabte, 25 de maig del 2024

GALL FER PIRINENC

 I després de molt de temps, una sorpresa!

De vegades Mahoma va a una muntanya, però se n'hi atansa una altra que ja havia descartat. Heus aquí un gall fer molt agosarat, que defensava el seu territori amb una fal·lera digna de veure, encara que millor fer-ho a certa distància.

Esperem que en gaudiu!














dissabte, 20 d’agost del 2022

COPENHAGUE

Just abans de que la Covid aturés el món, vam fer una petita escapada a Copenhague que no havíem publicat. De fet, és una entrada al bloc diferent, perquè la part naturalista va quedar en segon pla. Això no obstnat, com veureu, també hi va haver un dia que no ens vam poder estar d'anar a veure bèsties.

Vam practicar bastant amb la fotografia urbana nocturna, que sempre dona joc...














 També es divertit jugar amb les velocitats lentes i el moviment, creant imatges singulars...





I la part faunística, la visita al parc de Dyrehaven, amb els cérvols i les daines campant al seu aire.