TRANSSILVÀNIA, TERRA D'OSSOS

El març del 2023 vam fer una escapada a les muntanyes de Transsilvània. El nostre objectiu era el linx eurasiàtic, també anomenat linx boreal, nòrdic, gat cerver, gat cerval, llop cerver, llop cerval o gatillop (Lynx lynx) és un fèlid de mida mitjana natiu dels boscos d'Europa i Sibèria.

Fins a principis del segle XX, aquest gran gat, força més gran i corpulent el linx ibèric, també habitava en els nostres Pirineus. Però, com malauradament sempre passa a casa nostra amb els grans depredadors, l'acció humana el va extingir.

Val a dir, que, en aquest viatge, el nostre objectiu no es va complir. La raó és que quan tractes amb animals salvatges, el que és possible mai és del tot segur.

Tanmateix, un altre protagonista va agafar les regnes del nostre carro. Això és perquè a Transsilvània, els ossos són molt abundants. Fins al punt que trobar-los, com diuen els ribagorçans, supo-supo és més que probable. I, el més curiós és, que gairebé sempre els que fugen cames ajudeu-me són ells. Perquè la nostra espècie és, sens dubte, molt més perillosa.

Quan el vam poder veure millor va ser amagats en un hide, evidentment. Una femella i les seves cries d'uns quinze mesos ens van fer una visita, amb la tranquil·litat de no veure'ns ni sentir-nos. Amb ells vam xalar unes hores inoblidables.

Romania té la població d'ossos bruns més gran d'Europa, amb una estimació de 10.419 a 12.770 exemplars segons el cens oficial presentat el 2025.  La majoria dels óssos viuen a les muntanyes dels Carpats, que creuen el país. Aquesta quantitat supera de molt la de qualsevol altre país de la Unió Europea.

A part d'ossos, durant el viatge, també vam poder fer alguna fotografia del mussol pigmeu eurasiàtic (Glaucidium passerinum) és el rapinyaire nocturn més petit d'Europa, amb només uns 16 a 19 centímetres de llargada i pesa entre 50 i 80 g.

Aquí sota teniu un vídeo amb imatges robades a través de càmeres de fototrampeig.

Pel que fa al linx eurasiàtic, de moment ens haurem de conformar amb les imatges que li he pogut fer a l'Aran Park 😉.  de fet, les penjo perquè veieu les diferències entre aquest i el linx ibèric de l'altre article. Tot i que no hi ha color amb el fet de poder veure i gaudir d'un animal en llibertat en el seu hàbitat.

TERRA DE LINX IBÈRIC

Castella la Manxa s'ha convertit en el motor principal de recuperació del linx ibèric (Lynx pardinus), superant a Andalusia en nombre d'exemplars censats (més del 40% de tota la Península Ibèrica). 

En aquest context, la història del territori de Peñalajo i la finca El Aprisco (a Santa Cruz de Mudela, Ciudad Real), on es van aconseguir aquestes imatges, destaca com un model d'èxit de custòdia del territori i col·laboració privada. Per aquest motiu, la zona ha estat reconeguda oficialment amb un 10/10 pels programes de la Unió Europea com un exemple de gestió territorial. Per tant, amb més de 20 naixements des del 2017, podem afirmar que, aquesta, és una autèntica terra de linx.

La veritat és que mirar als ulls a un dels fèlids més amenaçats del planeta i, alhora, un dels símbols més grans de l'èxit de la conservació a Europa, és una experiència meravellosa i, perquè no dir-ho, única. L'any 2002, amb 94 individus, fregava l'extinció definitiva; avui, amb un cens de més de 2000 exemplars, torna a recórrer les deheses i els boscos mediterranis.

Imatges de Vela, femella de dos anys i escaig, mentre bevía a la Finca de Peñalajo. Els linx, com la resta dels felins, tenen una llengua rugosa que va que, quan beuen, l'aigua pugi en cascada cap a la boca.

Fotografies del mascle Vigo, germà de l'anterior, des d'un hide de la finca d'Aprisco.

Gràcies als diferents projectes europeus LIFE (com Life Lynxconnect), la UICN va canviar recentment la seva categoria de "En perill crític" a "En perill".

Malgrat el triomf, no es pot baixar la guàrdia. Els principals reptes actuals són els atropellaments en carreteres, la poca varietat genètica i la necessitat de mantenir les poblacions de conills sanes, ja que més del 80-90% de la seva alimentació depèn directament del conill de bosc (Octolagus cuniculus).

Vigo, amb una presa acabada de caçar.

Conills bevent a la bassa mentre el linx està lluny.

La finca "El Aprisco" va decidir reconvertir l'activitat de caça tradicional del conill per afavorir l'assentament de l'espècie des que van aparèixer els primers exemplars l'any 2017.  Així és com el territori s'ha convertit en un nucli reproductor clau. A més a més, s'ha apostat pel turisme sostenible, especialment fotogràfic (hides de natura) que atrau fotògrafs d'arreu del món, demostrant que la conservació del linx pot ser un motor econòmic rendible i compatible amb el medi rural.

Tanmateix, les perdius, els faisans i molts altres ocells també acuden a les basses durant els tòrrits dies d'estiu. Per tant, esperar el linx amagat dins del "hide" no és avorrit, ja que et pots distreure amb el tràfec constant d'altres espècies. Això sí, quan el superdepredador apareix, ho notes a l'acte, perquè tothom fuig cames ajudeu-me.

Perdius roges (Alectoris rufa) de diferents edats anavan i venien. En un moment determinat, en vaig comptar més de 100.

Aquests mascles de picot verd (Picus viridis), adult i jove, també eren asidus, sobretot a trenc d'alba i a la posta.

Una espècie que em va fer molta il·lusió fotografiar va ser la tórtora europea o comuna (Streptopelia turtur), desplaçada a molts indrets per la tórtora turca.

La varietat d'ocells petits que van a veure i a banyar-se és immensa. Dos exemples són el tallarol capnegre (Curruca melanocephala), com el mascle de la primera fotografia, i les mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)  que esquitxen a tothom amb el seu joc a la posta del sol.

Com a resum en imatges, us deixo aquest petit vídeo:

Aquest viatge va està realitzat sota el guiatge d'Antonio Liébana i Miry Firalgo, professionals de Wildwhatching Spain.

https://miryfphoto.com/

https://www.antonioliebana.es/
https://wildwatchingspain.com/

GALL FER PIRINENC

 I després de molt de temps, una sorpresa!

De vegades Mahoma va a una muntanya, però se n'hi atansa una altra que ja havia descartat. Heus aquí un gall fer molt agosarat, que defensava el seu territori amb una fal·lera digna de veure, encara que millor fer-ho a certa distància.

Esperem que en gaudiu!