Per a la traducció a diferents idiomes:
Comença un nou dia. La neu ho amara tot amb la seva abraçada. Tot sembla en silenci, fins i tot els colors fugen dels paisatges.
No obstant això, la vida no s’atura. I els habitants d’aquestes contrades suporten amb resignació l’embranzida dels elements.
Els petits carronyaires, corbs i cornelles, ressegueixen prats i boscos a la recerca d’aliment. Els corbs de vegades es reuneixen en taula rodona, com si discutissin quina es la millor estratègia. Els dominants grallen amb força com imposant el seu criteri.
Mentrestant, alguna cornella s’ho mira des de la distància.
El milà reial, au territorial, vigila tota l’escena des de la seva talaia.
D’altra banda, els moixonets picotegen pel terra per veure que hi troben.
Els pinsans perden la seva vergonya habitual i es mostren més confiats.
El pit-roig juga amb les volves de neu, amb la seva habitual gosadia.
També les caderneres es deixen veure més, i amb el seu bec àgil lleven la neu dels cards i n’extreuen les llavors.
I el menut cargolet, amb la seva cua dreta, enceta el seu cant, bo i enyorant la primavera.
Preciós reportatge, text i fotos. Feu viure l'escena, el paisatge. Felicitats!
ResponEliminaHola pareja,bonito reportage el chochin esta de muy chulo.Saludos
ResponEliminaHola parella, una guapada el reportatge amb neu. Les que més m'agraden són les del corb, les del cargolet, la de la cadernera i sobretot la del milà reial. Vinga, una abraçada per a tots dos.
ResponEliminaHola parella que secuencia mas bonitas os felicito por el trabajo.Un abrazo
ResponEliminaQue guapas, la de la reunion de cuervos es especial , sin duda!
ResponEliminaSaludos camperos!
Buenas Chicos como siempre deleitándonos con imágenes estupendas, me gustan todas las fotos, pero si me permitis me atreveré con alguna de ellas que me ha impactado más de lo normal.
ResponEliminaNo es fácil ver chochines, y menos fotografiarlos, pero encima con una nevada, pufffff, lo mismito digo del jilguero, que aun no estando en un encuadre muy ortodoxo, da gusto ver la imagen.
La foto del milano real me parece un cuadro, es realmente estupenda.
Pero me quedo con la reunión de los cuervos, si a esa foto le quitás la carroña (claro que en ese caso no hubiese habido cónclave), me parece de concurso. Es diferente a todo lo que he visto de la especie, y tener cinco cuervos, haciendo círculo y todos manteniendo una amigable charla, dice mucho de, en este caso de los, fotógrafos que han logrado una visual así. Me parece sobresaliente.
Perdón por el rollo.
Un abrazo de los fuertes para los dos.
Es veu preciosa la ribera. Quina és?
ResponEliminaEi parella!!!! unas estampes preciosas d'aquest hivern tan dur,fins i tot els corbs semblan estar dient que ya en començen a estar farts de neu i fred, per aqui vaix yo recuperanme de la lesió al genoll i aprofitant per netejar el arxiu que el tinc carregat de fotos inservibles,, una abraçada
ResponEliminaBona la serie primer l'ambientació i després el pardalets.Un plaer com sempre el visitar-vos
ResponEliminam'he perdut una bona estona resseguint el vostre blog... a voltes, fa goig perdres...
ResponEliminafelicitats!!!
per cert, em permeto enllaçar-vos al meu blog de natura
Una molt bona descripció!!
ResponElimina