CAÇANT INSTANTS

Per a la traducció a diferents idiomes:

         

 Aconseguir congelar el moviment dels moixons no és fàcil. Com que sempre han d’estar a l’aguait de possibles depredadors, la seva vida es mou a alta velocitat. Per això, per arribar a captar les imatges que us mostrem a continuació vam estar provant diferents estratègies i la que us explicarem més endavant és la que ens va donar més bon resultat.
Els protagonistes són una cotxa fumada femella, mallerengues carboneres i pit-rojos.

Abans d’entrar en qüestions tècniques, cal preparar l’escenari. La nostra fita és aconseguir que l’ocell mengi en un punt concret. Quan veiem que hi va amb assiduïtat, aleshores comencem l’aparatós muntatge que farà possible la fotografia. Un cop l’ocell s’acostuma a anar a aquest punt, hem de deixar-hi enfocada la càmera i treure l’autoenfocament.

Per fer les fotos de manera que l’ocell i les seves parts en moviment quedin ben enfocades, cal una obertura de diafragma de F10 o F11. La velocitat d’obturació serà la màxima que admet la càmera amb el flaix, és a dir 1/200 o 1/250. No és poca velocitat, tenint en compte que el treball amb els flaixos laterals, programats manualment a 1/16 o 1/32, farà que aquesta sigui comparable a 1/5000 aproximadament.

Perquè els resultats siguin òptims i no sorgeixin ombres ni halos, necessitem un mínim tres flaixos sincronitzats amb el flaix de la càmera, que és l’encarregat de fer disparar els altres tres de manera simultània (flaix “màster”, el de la càmera, i flaixos esclaus, els altres tres). És molt important que els flaixos siguin l’única font de llum, per la qual cosa cal que l’escenari estigui en una zona d’ombra. En la fotografia següent podreu veure com vam col·locar els flaixos respecte l’escenari (la poma simula la posició de l’ocell).

Vam posar una tela verda de fons perquè l’escena quedés més clara i harmoniosa. El muntatge és força rudimentari, però això no condiciona el fet de poder captar la bellesa dels ocells en moviment. I fer-ho al garatge i al pati de casa fan que sigui més fàcil i còmode.

A l’hora de muntar l’amagatall o hide i la càmera, hem de tenir en compte quan enquadrament necessitem, ja que si no vigilem (i encara que vigilem de vegades també) ens poden quedar ales i cues tallades. La càmera la deixem fora de l’amagatall i la controlem amb un disparador.