TEMPS DE VIDA

Per a la traducció a diferents idiomes:

         

Entre la primavera i l’estiu la vida esclata. Veiem com els éssers vius s’esforcen per perpetuar l’espècie. Els progenitors malden per trobar aliment per la prole tothora. Els menuts enceten la seva experiència en la supervivència. D’altres éssers, com insectes, amfibis i rèptils, però, abandonen la posta a la seva sort.

Les còpules de papallona són habituals. Entre els licènids, que són les menudes papallones blavetes, sovint aquest fenomen permet apreciar-ne el dimorfisme sexual, és a dir, el fet que mascle i femella siguin palesament diferents.

    Còpula de Plebejus argus

En canvi, en altres espècies de lepidòpters els sexes són més semblants.

    Còpula de Melitaea cinxia

                            Còpula de Huebneriana sp.

                            Còpula de Lycastes exulans

    Còpula de Procris statices

En els espiadimonis la diferència entre sexes també és ben evident.

                            Còpula de Lestes sp.

    Còpula de Platycnemis latipes

En els amfibis, el que és curiós és que el mascle és visiblement més petit que la femella.

El gripau comú deixa que la femella el passegi tranquil·lament arreu mentre dura l’aparellament.

    Còpula gripau comú (Bufo bufo)

La granota roja omple els bassals i tolls de muntanya d’ous. Aquí veieu un mascle ben enfeinat, ja que té una altra femella que espera torn.

    Còpula granota roja (Rana temporaria)

Al poc temps, tot de petites granotetes voltaran pels prats de les zones humides.

Els ocells són molt més sol·lícits amb els seus menuts. Per aquestes dates els veiem traginant la becada, és a dir, l’aliment dels polls al bec.

    Cotxa fumada femella (Phoenicurus ochruros)

    Pardala (Passer domesticus)

   Pica-soques (Sitta europaea)

   Rossinyol (Luscinia megarhynchos)

    Merla d’aigua (Cinclus cinclus)

Per tal que els pollets hagin estat confortables, també els han construït un niu ben acollidor. És el cas d’aquest mascle de picot negre (Dryocopus martius).

O d’aquestes orenetes cuablanques (Delichon urbica) recollint fang per a la llar de la seva descendència.

En poques setmanes, els menuts ja comencen a volar i els pares els peixen un temps més fora del niu, tot i que s’espavilen aviat. Encara es pot apreciar el plomissol i el vorabec que els identifica com a individus joves.

    Cotxa fumada eixida del niu (Phoenicurus ochruros) amb la mare que la peix.

   Còlit gris acabat de sortir del niu (Oenanthe oenanthe)

                            Xot jove (Otus scops)