HÀBITATS: LA PINEDA

Per a la traducció a diferents idiomes:

          

Catalunya és un dels països amb més massa forestal d'Europa. Com a conseqüència d'això, els boscos són hàbitats que cal tenir molt en compte en el nostre país.

Degut a la repoblació que es va dur a terme en diversos períodes de la nostra història, però sobretot al llarg del segle XX, les pinedes juguen un paper molt important dins de la diversitat forestal. Aquesta repoblació va ser deguda al fet que les coníferes són arbres de creixement ràpid la qual cosa permetia treure rendiment de la fusta amb relativa celeritat. Val a dir que, en l'actualitat, els pins ocupen molts espais que pertocarien a les alzines o als roures. Molts experts precissament expliquen l'augment de la plaga de la processionària com a un recurs de la Natura en contra d'una espècie que s'ha ubicat en llocs que no li corresponen.

Eruga de la processionària del pi

També, algunes vegades, la massificació de pinedes ha suposat que les conseqüències dels incendis forestals fossin més devastadores que no pas si els boscos cremats haguessin estat alzinars o rouredes, ja que els pins cremen amb més virulència i no rebroten.

No obstant això, hi ha boscos de pi negre i de pi roig que sí s'emplacen en cotes més o menys altes dels Pirineus, ocupant l'estatge que els és propi.

Boscos de pi roig pirinenc a l'hivern

Les pinyes són una font d'aliment molt important per a moltes espècies, que s'han especialitzat en el seu consum. Potser un dels exemples més curiós és el trencapinyes (Loxia curvirostra), amb el seu típic bec encreuat que li serveix d'eina per arribar fins a les llavors de les pinyes de pi roig. Els mascles solen lluir un esplèndid plomatge roig, mentre les femelles vesteixen un verd més discret. No obstant això, hi pot haver mascles amb un roig molt menys vistós o fins i tot verds com les femelles.

 Mascle de trencapinyes, amb plomatge roig. Es poden apreciar les pinyes menjades.

Femella de trencapinyes amb plomatge verdós

Hi ha dues especies de mallerengues que també són especialistes en aprofitar les llavors dels pins o els invertebrats que puguin habitar-hi: la mallerenga petita (Parus ater) i la mallerenga emplomallada (Parus cristatus).

Mallerenga petita a l'hivern

Mallerenga petita en plena nidificació, aportant la becada als polls

Mallerenga emplomallada

Malgrat el podem trobar en altres tipus de bosc, el reietó (Regulus regulus) és un asidu de les pinedes. A aquest, que és juntament amb el bruel l'ocell més menut d'Europa, li agrada estar-se a prop de les mallerengues.

Evidentment, dins dels mamífers, si es parla de pins es parla dels esquirols (Sciurus vulgaris). Val a dir que també els podem trobar menjant glans en alzinars i rouredes, però tenen debilitat per les pinyes. A l'estiu llueixen un pelatge més fi que a l'hivern.

Esquirol amb pelatge estival

Esquirol amb pelatge més espès

El depredador alat dels boscos, evidentment també de les pinedes, és l'astor (Accipiter gentilis). La seva morfologia el permet volar entre el brancatge a gran velocitat per tal d'atrapar les preses. Les femelles són notablement més grans que els mascles. De joves, el plomatge és d'un to més marró, amb el llistat pectoral i ventral en formant línies verticals i no tenen tan marcat l'antifaç que emmarca els ulls. Els ulls també són més clars. 

Femella que encara no ha assolit la màxima maduresa

Els exemplars adults són molt més grisos, el llistat ventral i pectoral forma línies horitzontals. L'antifaç és ben negre a l'entorn dels ulls, que solen haver adquirit un to vermell intens. . I és que en els ulls també s'hi aprecia l'edat de l'individu, ja que passen del groc al vermell a mida que van envellint.

Femella adulta

Una possible presa de l'astor pot ser la becada (Scolopax rusticola), que pot aprofitar els boscos de pins i especialment el seu sotabosc per amagar-se.

Becada

Sortint de la fauna, els éssers vius més lligats als pins i a les pinedes són el rovelló (Lactarius sanguifluus) i la pinenca (Lactarius deliciosus), que cap a finals d'estiu, si l'agost ha estat plujós, ja poden treure el cap dessota herbes i pinassa. Els fongs dels quals aquests bolets en són la part reproductora, viuen en perfecta simbiosi amb les coníferes.

Pinenques