ESTIU A L’ENTORN DE LLAUSET

Per a la traducció a diferents idiomes:

         

Coronat per cims de més de tres mil metres d’altitud, l’entorn de Llauset és un espai que, en els mesos de calor, bull de vida. Està dins del Parc Natural de Posets – Madaleta i s’hi accedeix per una pista asfaltada des del poble d’Aneto, a la Ribagorça aragonesa. Així, anirem ascendint des dels 1400m de la població als 2250m per un paisatge que va ser castigat antany per la mà de l’home i on les pastures tenen un gran protagonisme. Un paisatge, no obstant això, de bellesa dura, amb poca coberta forestal i gran varietat d’animals i plantes, sobretot relacionats amb el rocam, els prats i l’alta muntanya.

Ja a prop d’Aneto, durant el mes de juliol sobretot, abunden les Parnassius apollo, indicador excepcional que és un espai plenament pirinenc. Aquesta rara i protegida papallona, curiosament, aquí es troba molt ben representada. Es potser el lloc que coneixem on n’hem vistes més, planejant suament o batent les ales amb força d’una manera molt característica i inconfusible.

Una mica més amunt, i força presents al llarg de tota la pista, i anem trobant diferents espècies d’ocells. Una de les més curioses és el bitxac rogenc  (Saxicola rubetra), nidificant estival dels paratges pirinencs. Es diferencia del bitxac comú, sobretot, per la cella blanca, en el cas dels mascles, o molt clara, en el cas de femelles i joves.

Aquí teniu dues imatges de la femella en el moment de péixer el poll.

Aquí podeu veure a la femella amb més detall, amb la cella clara característica.

El bitxac comú (Saxicola torquatus) també nidifica en la zona. En la fotografia d’aquest mascle podeu comprovar que no té cella.

No gaire lluny ja es comencen a veure les verderoles (Emberiza citrinella) i els hortolans (Emberiza hortulana). En el cas de les verderoles, poden ser-hi tot l’any, però els hortolans vénen a la zona per criar.

Verderola mascle

Hortolans mascles

Els passerells comuns (Carduelis cannabina) també defensen, amb el seu pit d’un vermell pujat, els seus territoris de cria durant aquesta època, aprofitant qualsevol branca alta de roser bord o ginebre per fer-se veure,

Passerell mascle

Passerell mascle jove sense pintar

Precisament són els rosers bords o garraveres el lloc escollit pels escorxadors (Lanius collurio) per nidificar. També arriben a la primavera i aprofiten les punxes d’aquests arbustos o dels arços per penjar-hi les preses, tant si són insectes com petits ocellets i rosegadors, cosa que els ajuda a “escorxar-los” per poder-se’ls menjar. Així compensen la mancar de força del bec i les potes.

Dues imatges de mascles

Imatge d’un individu jove

Si anem pujant i ens fixem en les roques podrem veure dos espècies d’aus estivals molt típiques dels rocams pirinencs: el còlit gris (Oenanthe oenanthe) i la merla roquera (Monticola saxatilis). Ambdues canten en vol i salten per les pedres a la recerca, sobretot, d’invertebrats, tot i que la merla roquera també és capaç de caçar sargantanes o altres petits vertebrats.

Imatges de mascles de còlit gris

Merla roquera mascle

Merla roquera femella, de plomatge molt més discret per confondre’s amb l’entorn

Ja gairebé als prats més alts, amb els nius amagats entre els ginebres, trobem les perdius xerres (Perdix perdix). Aquesta preciosa perdiu viu a la zona durant tot l’any i a la primavera, a l’alba o durant el crepuscle, els mascles canten i es barallen per defensar el seu territori.

Diferents imatges del mascle en zel

I així, de mica en mica, i després de travessar un túnel bastant lúgubre que havia estat construït per tal d’accedir fàcilment a la presa, davant nostre es bada el pantà de Llauset, que ja era un estany (ibón pels aragonesos) abans no construïssin la presa.

Imatge del pantà de Llauset coronat pels pics de Llauset (2910m) i Vallhivierna (3062m). Des d’aquí es pot accedir a a la coronació d’aquest pics i a d’altres estanys de muntanya. Els més propers són els d’Anglos, després de pujar per la Collada d’Anglos.

 Estanys d’Anglos

Si es segueix per la GR-11 que voreja el llac s’arriba a altres estanys o ibones com ara el de Botornàs o el del Cap de LLauset. Per aquest camí podem trobar el marcòlic groc (Lilium pyrenaicum) compartint espai amb el marcòlic vermell (Lilium martagon). Això no obstnat, no floreiexen exactament en el mateix moment: mentre el primer ho fa mitjan juliol, el vermell és florit entre finals de juliol i principis d’agost.

Marcòlic groc

Marcòlic vermell

Precisament a finals de juliol els lliris (Iris latifolia) ocupen grans extensions al voltant del pantà.

Així mateix, les marmotes (Marmota marmota) es deixen sentir, en emetre els seus xiscles estridents, mentre nidifiquen entremig del rocam i les tarteres.

Marmotes adultes

Marmota jove