LA CABRA SALVATGE

Una de les joies dels nostres ungulats és la cabra salvatge (Capra pyrenaica hispanica). Fins a mitjans dels anys noranta, l'únic lloc de Catalunya on podíem trobar-la eren els Ports de Tortosa-Beseit. Però, aleshores, es va decidir provar sort i reintroduir-la a Montserrat, ja que aquesta serralada podia ser un bon hàbitat per aquest escalador tenaç.

La idea va ser encertada i aviat les cabres reintroduïdes es van reproduir amb èxit. 

Justament és a l'hivern, concretament a principis de desembre, quan aquests senyors del cingles entren en zel. És l'hora que els mascles més poderosos exibeixin les seves cornamentes i lluitin per la supremàcia dins dels ramats. Només un, el més fort, tindrà dret a aparellar-se amb les femelles receptives.

Aquí podeu veure diferents enquadraments d'un mascle adult de més de deu anys. Sabem que es tracta d'un mascle força gran per la llarga i corbada cornamenta i pel seu pelatge fosc.

Ara ens trobem davant d'un parell de mascles. Aquests s'agrupen en les zones de lluita per mesurar les seves forces. Podem apreciar que l'edat d'ambdós deu ser similar. Això no obstant, tot i ser la mateixa subespècie, les banyes poden tenir diferents forma i grau d'obertura.

Però de vegades pot entrar un tercer gran mascle en discòrdia. Podem apreciar com la part del pelatge fosc encara és més extensa que en els dos anteriors.

Si comparem aquest mascle, un adolescent, amb els altres, apreciarem una cornamenta més curta i el pelatge sense gairebé cap taca fosca.

Aquest altre mascle, que, efectuant el gest característic dels galants quan volen els favors de les femelles, s'està insinuant a unes cabres massa joves. No és difícil adonar-nos que té una edat intermitja: la cornamenta comença a esculpir espirals i té algunes parts del cos amb el pelatge més fosc.

El dimorfisme sexual d'aquesta espècie és força marcat. Les femelles són més petites, amb les banyes més curtes i fines i sense taques fosques al pelatge del tronc.

Els menuts, sovint, imiten els grans. I així no és rar ser testimoni de petites lluites que els preparen pel seu futur com a possibles reis del ramat.

Agraïm a en Javi i en Moi que ens guiessin en aquesta aventura.

I ara, per tancar aquest article, us deixem amb un nou capítol dels nostres "Documentals d'estar per casa". No us perdeu la batalla final, entre els dos mascle més grans.