Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 16 d’abril de 2014

ANÀTIDS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA (2ª part): MORELLS, OQUES I ALTRES


Per a la traducció a diferents idiomes:
          

Aquesta segona i última part dedicada als anàtids està centrada, per una banda, en els anomenats ànecs capbussaires, d'on destaquen els morells, i, per l'altra, a les oques i l'ànec blanc.

Els morells es caracteritzen per capbussar-se totalment per obtenir l'aliment. No compten amb el mirallet típic de les espècies del gènere Anas, però sí que existeix dimorfisme sexual entre els individus de sexe diferent.

MORELL CAP ROIG (Aythya ferina)

Com és habitual, destaca la vistositat del mascle, de cap vermellós, ulls vermells i tronc negre i gris, en front de la discreció de la femella, marronosa tota ella.
És un hivernant força comú a la Península Ibèrica i en vàries zones del sud d'Europa. I fins i tot pot arribar a nidificar en alguns punts, tot i que prefereix el centre d'Europa. Habita llocs amb vegetació abundant amb grans zones d'aigua oberta. 
S'alimenta sobretot de llavors i plantes i alguna vegada d'animals aquàtics.

Mascle de morell cap roig
 

Femella de morell cap roig


MORELL XOCOLATER (Aythya nyroca)

A primer cop d'ull, en aquest cas, el mascle i la femella són molt semblants, de color castany (xocolata, com el seu nom indica) i amb la zona infracaudal d'un blanc brillant. Els mascles, però, tenen l'ull blanc, mentre que les femelles el tenen marró com el plomatge.
És un hivernant rar i el podem veure en alguns espais de la Península Ibèrica on les aigües siguin somes i la vegetació abundant, ja que és molt discret i necessita on amagar-se. 

Mascle de morell xocolater




MORELL DE PLOMALL (Aythya fuligula)

En aquesta espècie tenim un mascle vistós, gràcies al seu plomall i ulls grocs, i de color blanc i negre lluents. La femella és marró i té un petit plomall.
Hiverna en aigües obertes i en grans estols, on s'alimenta moluscs i plantes. 
A la zona que ens ocupa, el trobem en força aiguamolls, tot i que és més abundant, per França i el centre europeu. 
Nidifica al nord d'Europa.

Mascle de morell de plomall




Femella de morell de plomall







A part dels morells o Aythya, ara us mostrarem un aiguabarreig d'anàtids d'altres gèneres que també cal tenir en compte.

XIBEC (Netta rufina)

Aquest vistós anàtid, en el cas del mascle, llueix un esplèndid cap de color taronja daurat, amb el bec i els ulls vermells, que encara el fan més impressinant. La femella també es bonica, però d'un color torrat, d'on destaca el capell més fosc que la cara.
És una espècie bastant local a tot Europa i aquí tenim la sort de gaudir-ne tot l'any a llocs com el Delta de l'Ebre, l'Albufera de València, Doñana i les Tablas de Daimiel. A l'hivern, però, se'l pot veure en altres zones.
Per cercar l'aliment (plantes i altres aliments) es pot capbussar com els morells, però també pot actuar com els ànecs, posant-se cap per avall.

 Mascle de Xibec




Femella de xibec







XARXET MARBRENC (Marmaronetta angustirostis)

Malgrat el nom, no té gaire res a veure amb el xarxet comú. És un ànec molt discret, amb plomatge pigallat i mimètic en ambdós sexes i molt escàs, tot i que en els últims anys hi ha hagut una certa recuperació. 
També és capbussa per obtenir aliment.
El trobem a l'estiu, en llocs on pot amagar-se en la vegetació, del sud-est peninsular.







ÀNEC CAPBLANC (Oxyura leucocephala)

Aquest sí que és un ànec capbussaire curiós, sobretot pel bec bonyegut que llueix, que en el cas dels mascles és blau i destaca molt davant del seu cap blanc. 
Se submergeix molta estona a la recerca d'aliment i rarament vola. 
És molt rar i local. 
Després d'una forta regressió, s'està recuperant a Andalusia i alguna zona del centre peninsular, on habita tot l'any. Freqüenta llacs soms amb vegetació a l'entorn.

Parella d'ànecs capblancs
 

 Parella d'ànecs capblancs barallant-se




Femella d'ànec capblanc


Mascle d'ànec capblanc







ÀNEC BLANC (Tadorna tadorna)

Aquest no és un ànec capbussaire, sinó que aconsegueix l'aliment posant-se cap per avall, com els del gènere Anas.
Mascle i femella comparteixen coloració, que és bastant viva, però aquesta és més petita, sense el bony damunt del nas i amb una taca blanca al voltant del bec.
Aquí el trobem a l'hivern, en aiguamolls que tinguin el mar a prop. 
Cria en costes del centre i el nord d'Europa i ho fa en llocs que recorden coves: caus de conill, dessotes d'edificis o fins i tot casetes de gos abandonades.


  Femella i cria d'ànec blanc


Mascle d'ànec blanc


Femella d'ànec blanc






OCA VULGAR(Anser anser)

La més comuna de les oques. En aquest cas, és difícil diferenciar als mascles de les femelles, ja que el plomatges és pràcticament igual. 
Són aus robustes, amb la veu potent i sorollosa. 
Hivernen en alguns aiguamolls de la Península Ibèrica, d'on destaquen per nombre les que ho fan a les maresmes del Guadalquivir. 
Se les pot veure menjant a l'aigua, però també els agrada molt pasturar.









OCA DE GALTA BLANCA (Branta leucopsis)

Malgrat sigui una espècie que normalment no es veu a la Península Ibèrica, hem volgut acabar l'article amb ella per fer un incís en les espècies accidentals. Potser l'hivern que la vam veure als Aiguamolls de l'Empordà feia massa fred a la zona de les Illes Britàniques on sol hivernar i va baixar més del compte.
Li agraden els prats costaners i les zones d'herba. I així la vam trobar, pasturant a la riba. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada