Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 22 de març de 2014

ANÀTIDS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA (1ª part): ÀNECS

Per a la traducció a diferents idiomes:
          

A l’hora de parlar-vos dels anàtids de la Península Ibèrica hem pensat que seria més amè començar pels més característics: els ànecs (gènere Anas).
Val a dir que la majoria d’ells són animals nedadors de superfície, és a dir, no es capbussen totalment sota l’aigua per aconseguir aliment. 
També presenten dimorfisme sexual (llevat durant el període d’eclipsi, a finals d’estiu, en què el plomatge del mascle és semblant al de la femella) en gairebé totes les espècies: els mascles són de colors cridaners mentre que les femelles són de tons marrons que passen fàcilment desapercebuts.

Parlarem una mica de cadascun.

ÀNEC COLLVERD (Anas platyrhynchos)

És el més abundant de tots i el podem trobar pràcticament arreu. El nom li ve de l'esplèndid i lluent plomatge verd que trobem al cap dels mascles. En canvi, la femella és d'uns colors que es confonen fàcilment amb les herbes i canyes on aquesta espècie reposa o fa la posta. Normalment s'alimenta a l'aigua de llavors, plantes i petits animals aquàtics. No obstant això, també es pot alimentar terra endins.
Cria en aigües dolces, fins i tot en llocs ben propers a l'home, com ara els estanyols dels parcs i jardins urbans. És dels pocs ànecs que nidifica a gairebé tot Europa i que trobem aquí tot l'any.



Mascles d'ànec collverd


Femella d'ànec collverd







ÀNEC GRISET (Anas strepera)


És una mica més petit i esvelt que l'ànec collverd. I, com és habitual en els ànecs, el nom li prové del color del mascle.
Prefereix les zones d'aigües fresques i salobroses, amb vegetació densa als marges. I, malgrat viu en petits estanyols i prats inundats a prop d'aiguamolls, per criar necessita zones d'aigua obertes.
A la Península Ibèrica el trobem com a hivernant a les zones humides de la costa mediterrània, així com a espais del centre, per exemple a les Tablas de Daimiel. En moltes d'aquestes zones hi podem trobar, també, individus nidificants.
S'alimenta bàsicament de plantes.



Mascles d'ànec griset

Mascles i femelles de l'ànec griset





ÀNEC CULLEROT (Anas clypeata)

El bec gros i ample és el distintiu d'aquest ànec. Els colors del plomatge del mascle també són molt vius, amb el cap d'un verd brillant on destaquen els seus ulls grocs. 
És un hivernant força abundant arreu del territori peninsular, comú en llacunes litorals riques en aliment, prats humits, pasturatges inundats i llacs soms. 
S'alimenta de plàncton, crustacis, insectes i llavors que filtra amb el seu curiós bec provist de làmines i perfectament adaptat a les seves necessitats alimentàries. 



Mascles d'ànec cullerot




ÀNEC XIULADOR (Anas penelope)


En aquest curiós ànec, que hiberna en els principals aiguamolls de la Península Ibèrica, el nom li ve dels xiulets característics dels mascles. 
D’aquests, el que més crida l’atenció del seu aspecte és el front i el capell d’un groc brillant. S’alimenta de plantes i el podem veure pasturar tranquil·lament a terra ferma.
Les seves zones de cria es troben situades al nord d’Europa, com ara els Països Escandinaus, Escòcia, Islàndia o Rússia.



Ànecs xiuladors mascle i femella


Ànec xiulador mascle





ÀNEC CUALLARG (Anas acuta)


Amb l’ànec cuallarg tenim un altre exemple de nom provinent d’una de les característiques del mascle. Es tracta d’un ànec elegant i molt esvelt. 
Com la majoria dels individus del gènere Anas que tractem, és hivernant. Se’l pot trobar en estuaris, zones humides costaneres i prats inundats. No és estrany que comparteixi hàbitat amb l’ànec xiulador. També comparteix amb aquest zones de cria al nord d'Europa.

 Femella d'ànec cuallarg


Mascles d'ànec cuallarg





XARXET COMÚ (Anas crecca)


És l'ànec peninsular més petit i un dels més comuns. Com el collverd, el podem trobar hivernant en moltes zones humides de l'àrea peninsular.
El mascle presenta un cap ben llampant de color vermell i verd, cosa que el fa inconfusible.
El típic cric-cric metàl·lic del mascle també és d'allò més característic. 
És molt estès en llacs soms, pantans i estuaris.
Nidifica al centre i, sobretot, al nord d'Europa, com la resta dels ànecs.

 Xarxets mascles i femelles en vol

Xarxet mascle

Xarxet femella







XARRASCLET (Anas querquedula)


El xarrasclet és l'únic ànec dels peninsulars que no és hivernant. Més aviat es tracta d'un nidificant rar, ja que ho fa molt localment i sol preferir el centre d'Europa.
El més destacable del seu aspecte és la llarga cella blanca que llueix el mascle.
És un ànec discret i espantadís que prefereix els llacs soms rics en aliment, voltats de prats pantanosos i petits estanyols.
Cap a finals d'estiu se'n va cap a l'Àfrica tropicat on hiverna.

 Xarrasclet femella


Xarrasclet mascle

1 comentari:

  1. Buenas chicos, segundo intento. Me ha encantado la entrada, con unas fotos sobresalientes y unos vídeos geniales. Un abrazo muy fuerte a los2

    ResponElimina