Total de visualitzacions de pàgina:

PASSERIFORMES

FRINGÍL·LIDS
Fringilla coelebs
Nom comú: Pinsà comú
Pinsà mascle en plomatge d'estiu. El pit esdevé d'un vermell més rosat i el capell també intensifica el blau pissarra. Desapareixen les franges marrons del capell i la nuca. El bec es torna blau i el negre del bigoti també es potencia. 
Pinsà mascle en plomatge d'hivern. S'aprecia com el blau del bec a desaparegut i el blau pissara del capell ha empal·lidit deixant a la vista franges marrons. El negre del bigoti també és menys pronunciat.

Pinsà comú femella. Els colors són molt més apagats, amb predomini dels colors terrosos.

Serinus serinus
Nom comú: Gafarró

Gafarró mascle.Molt més groc que la femella i en general més acolorit i vistós.
Gafarró femella.

Carduelis chloris
Nom comú: Verdum


Verdum mascle. De color verd oliva i més groc que la femella. La franja alar groga a l'alçada de l'àlula, part superior de l'ala (part més propera al pit), serveix per identificar mascles i femelles quan són novells. I també en les rectrius, el color groc dels novells mascles arriba fins el raquis i en les femelles no.
Verdum femella

Carduelis carduelis
Nom comú: Cadernera o cardina

Cadernera mascle. S'aprecia en la màscara vermella que sobrepassa l'ull, el negre intens en la creu del cap, els bigotis, que són llargs, i la part superior de l'ala.
Cadernera femella, amb el vermell que no sobrepassa l'ull i el negre molt més apagat de la creu del cap, l'ala i els bigotis.

Carduelis spinus
Nom comú: Lluer

Lluer mascle. Més verd groc que la femella i amb coroneta i barbó negres contrastats.

Lluer femella. Molt més pàl·lida i llistada que el mascle i sense coroneta ni barbó negres.

Carduelis cannabina
Nom comú: Passerell comú

Passerell mascle. S'aprecia coloració vermellosa al pit i al front, malgrat en aquest cas no sigui gaire intensa. La màxima intensitat es produeix entre els mesos de maig i juny, que és el període de cria.
Passerell femella, amb colors marronosos i més apagats. Els novells són com les femelles, però es diferencien perquè el blanc de les primàries arriba fins el raquis de la ploma i en les femelles no.

Loxia curvirostra
Nom comú: Trencapinyes
 Trencapinyes mascle. El mascle és vermell, però segons l'individu aquesta coloració pot variar a més ataronjat o en individus joves ésser més semblant al de la femella, però amb el coll sense llistar.
Trencapinyes femella.

Coccothraustes coccothraustes
Nom comú: Durbec

Durbecs mascles. Colors més pujats que la femella, amb nuca grisa que contrasta amb el dors marró més intens que en la femella. Les brides del voltant del bec i la gorja molt marcades. Ales negre blaves a les secundàries.

Femelles de durbec. De plomatge més apagat que el mascle, amb les brides menys marcades i amb les ales negre grises a les secundàries. Aquesta diferència de color negre/blau en el mascle i negre/gris en la femella és també visible en individus novells.
En ambdós sexes el color del bec varia de color ant a blau, segons s'apropa a la temporada de cria.

Cerinus citrinella
Nom comú: Llucareta

Pyrrhula pyrrhula
Nom comú: Pinsà borroner


PASSERIFORMES
Passer domesticus
Nom comú: Pardal comú.
 Pardal mascle a l'hivern. Amb coroneta gris fosca, nuca castanya i gorja i pit negres, tot i que amb coloració més apagada i bec groc i negre.
Pardal comú mascle a l'estiu, amb colors més pujats i el bec negre.

Pardals femella.

EMBERIZA
Emberiza cirlus
Nom comú: Gratapalles
 Gratapalles mascle. Amb gorja negra i cap llistat, de colors intensos.
Femella de gratapalles. Color groc més diluït i sense gorja ni llistat negre al cap.

Emberiza cia
Nom comú: Sit negre
Miliaria calandra
Nom comú: Cruixidell



TÚRDIDS
Phoenicurus ochruros
Nom comú: Cotxa fumada

 Cotxes fumades mascles. De color gris fosc amb pit i gorja de color negre i pannell de l'ala blanc.
 Cotxa fumada femella.
Cotxa fumada jove. De tonalitats semblant a la femella.

Saxicola torquata
Nom comú: Bitxac comú

 Bitxac mascle. Amb el pit color rovell, cap i mantell negres amb franges alars i collaret blanc molt marcats.
Femella de bitxac comú.