Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 30 de setembre del 2011

L’ANUNCI DE LA TARDOR: EL TEMPS DE L’EMANCIPACIÓ DE LES NOVES GENERACIONS

Per a la traducció a diferents idiomes:
         

L’estiu s’esgota i les pollades de les rapinyaires abandonen l’aixopluc dels nius. Amb el domini més o menys destre del vol, els seus progenitors han deixat d’alimentar-los. Ha arribat l’hora d’espavilar-se i d’aplicar allò que han après o bé que dominen per saviesa innata. És qüestió de no encantar-se: l’hivern i l’escassetat d’aliments s’atansen. Hi ha fins i tot qui haurà d’emprendre el llarg viatge de la migració.
Dins els grups de voltors comuns (Gyps fulvus), podem distingir clarament els polls de l’any: tenen el bec gris fosc, a diferència del to gris banya dels adults; els ulls també foscos i no daurats, i el collaret del coll el formen plomes allargassades i marrons, en lloc del borrissol blanc i elegant que llueixen els seus pares.

El milà reial jove (Milvus milvus) no té les plomes tan vistoses com les dels grans. El bec no està tan ben definit.

El milà negre (Milvus migrans) també es distingeix dels adults pels ulls molt més foscos i el plomatge d’un marró més apagat.


L’aligot vesper (Pernis apivorus) és una au migradora i a la majoria de les zones de Catalunya només el veiem de pas. De jove presenta el plomatge poc definit, amb moltes clapes, i els ull lleugerament més foscos que els dels adults.

El jove de l’àguila marcenca (Circaetus gallicus) no es diferencia gaire dels seus pares, tot i que és més fosc, amb taques i barres també més fosques al dessota.

El falcó pelegrí (Falco peregrinus) quan és jove presenta un plomatge més marronós, i el bec i l’entorn de l’ull, en lloc de ser grocs, són d’un to blavós.


Finalment, una bella rapinyaire nocturna migradora que passa l’estiu a les nostres terres: el xot (Otus scops). El mussol més menut de Catalunya, sovint deixa els nius abans d’hora i els seus progenitors l’han d’alimentar  a distància. Com podeu veure tot seguit, amb l’evolució del seu creixement, el seu plomatge passa per moltes etapes, fins adquirir, just abans d’encetar l’aventura africana, un aspecte molt semblant al dels adults.

Aquí teniu dos xots al niu. Com podeu veure, la diferència d'edat entre els dos polls és considerable (encara que en el cas d'ocells parlem de dies) Aquesta fotografia ha estat realitzada amb permisos i per tal de fer un seguiment de l'espècie. En altres condicions no es poden realitzar fotografies a nius

Jovenet que acaba d'emancipar-se.


Aquest ja ha crescut molt i s'assembla a un adult. Està a punt per començar la migració.

 

divendres, 9 de setembre del 2011

ESTIU ALS PIRINEUS: APUNTS DE FAUNA INVERTEBRADA

Per a la traducció a diferents idiomes:
         

L'estiu és el temps dels invertebrats. Sovint incompresos, la vida dels organismes d'aquest microcosmos és molt interessant i complexa. Els Pirineus compten amb invertebrats emblemàtics, però, alhora, també hi viuen espècies comunes arreu del territori català.

La Parnassius apollo és, potser, un símbol d'aquestes contrades. Aquesta papallona de muntanya, posseeix una bellesa impressionant. També és una papallona de les més grosses, per la qual cosa és fàcil de reconèixer. Està protegida.


L'escanyapolls (Lucanus cervus), també anomenat cérvol volador, és un escarabat curiós, força gros i també escàs. El mascle mostra una mena de banyes, les quals la femella no té, que utilitza per lluitar amb altres mascles.


Una altra papallona típica de zones muntanyoses és l'Aporia crataegi. També blanca, les seves ales translúcides semblen fetes de paper d'arròs.


De vegades, però, podem veure escenes de depredació audaç. En aquest cas, una Aporia crataegi ha estat víctima d'una aranya cranc (Thomisus Onustus). Aquesta aranya, que no construeix cap teranyina, té la capacitat d'adaptar el color del seu cos al de la flor que habita. Per això, quan un insecte s'acosta a la flor per menjar, aquest petit as del camuflatge l'atrapa desprevingut i el paralitza amb el seu verí.



Altres escenes de depredació les podem trobar a les treballades teranyines de l'aranya tigre (Argiope bruennichi). Tot i que la podem trobar a molts parcs i jardins d'arreu d'Europa, les zones baixes pirinenques no en són una excepció. Aquí la veieu fent-li una abraçada mortal a la seva víctima, abans d'embolcallar-la amb fil de seda.



Hi ha temps per a la cacera i temps per a l'amor. Aquests dos exemplars de Crysolina coerulans estan en plena còpula. Són uns escarabats que s'alimenten de fulles.


Un insecte curiós que també hi podem trobar, tant aquí com a altres contrades catalanes fins i tot de la terra baixa, mentre es tracti d'un ambient humit, és la mosca escorpí (Parnopa communis). Aquest insecte, inofensiu, deu el seu nom a l'apèndix del mascle que s'assembla al d'un escorpí.

Mosca escorpí mascle


Mosca escorpí femella