HÀBITATS: LA PINEDA

Per a la traducció a diferents idiomes:

          

Catalunya és un dels països amb més massa forestal d'Europa. Com a conseqüència d'això, els boscos són hàbitats que cal tenir molt en compte en el nostre país.

Degut a la repoblació que es va dur a terme en diversos períodes de la nostra història, però sobretot al llarg del segle XX, les pinedes juguen un paper molt important dins de la diversitat forestal. Aquesta repoblació va ser deguda al fet que les coníferes són arbres de creixement ràpid la qual cosa permetia treure rendiment de la fusta amb relativa celeritat. Val a dir que, en l'actualitat, els pins ocupen molts espais que pertocarien a les alzines o als roures. Molts experts precissament expliquen l'augment de la plaga de la processionària com a un recurs de la Natura en contra d'una espècie que s'ha ubicat en llocs que no li corresponen.

Eruga de la processionària del pi

També, algunes vegades, la massificació de pinedes ha suposat que les conseqüències dels incendis forestals fossin més devastadores que no pas si els boscos cremats haguessin estat alzinars o rouredes, ja que els pins cremen amb més virulència i no rebroten.

No obstant això, hi ha boscos de pi negre i de pi roig que sí s'emplacen en cotes més o menys altes dels Pirineus, ocupant l'estatge que els és propi.

Boscos de pi roig pirinenc a l'hivern

Les pinyes són una font d'aliment molt important per a moltes espècies, que s'han especialitzat en el seu consum. Potser un dels exemples més curiós és el trencapinyes (Loxia curvirostra), amb el seu típic bec encreuat que li serveix d'eina per arribar fins a les llavors de les pinyes de pi roig. Els mascles solen lluir un esplèndid plomatge roig, mentre les femelles vesteixen un verd més discret. No obstant això, hi pot haver mascles amb un roig molt menys vistós o fins i tot verds com les femelles.

 Mascle de trencapinyes, amb plomatge roig. Es poden apreciar les pinyes menjades.

Femella de trencapinyes amb plomatge verdós

Hi ha dues especies de mallerengues que també són especialistes en aprofitar les llavors dels pins o els invertebrats que puguin habitar-hi: la mallerenga petita (Parus ater) i la mallerenga emplomallada (Parus cristatus).

Mallerenga petita a l'hivern

Mallerenga petita en plena nidificació, aportant la becada als polls

Mallerenga emplomallada

Malgrat el podem trobar en altres tipus de bosc, el reietó (Regulus regulus) és un asidu de les pinedes. A aquest, que és juntament amb el bruel l'ocell més menut d'Europa, li agrada estar-se a prop de les mallerengues.

Evidentment, dins dels mamífers, si es parla de pins es parla dels esquirols (Sciurus vulgaris). Val a dir que també els podem trobar menjant glans en alzinars i rouredes, però tenen debilitat per les pinyes. A l'estiu llueixen un pelatge més fi que a l'hivern.

Esquirol amb pelatge estival

Esquirol amb pelatge més espès

El depredador alat dels boscos, evidentment també de les pinedes, és l'astor (Accipiter gentilis). La seva morfologia el permet volar entre el brancatge a gran velocitat per tal d'atrapar les preses. Les femelles són notablement més grans que els mascles. De joves, el plomatge és d'un to més marró, amb el llistat pectoral i ventral en formant línies verticals i no tenen tan marcat l'antifaç que emmarca els ulls. Els ulls també són més clars. 

Femella que encara no ha assolit la màxima maduresa

Els exemplars adults són molt més grisos, el llistat ventral i pectoral forma línies horitzontals. L'antifaç és ben negre a l'entorn dels ulls, que solen haver adquirit un to vermell intens. . I és que en els ulls també s'hi aprecia l'edat de l'individu, ja que passen del groc al vermell a mida que van envellint.

Femella adulta

Una possible presa de l'astor pot ser la becada (Scolopax rusticola), que pot aprofitar els boscos de pins i especialment el seu sotabosc per amagar-se.

Becada

Sortint de la fauna, els éssers vius més lligats als pins i a les pinedes són el rovelló (Lactarius sanguifluus) i la pinenca (Lactarius deliciosus), que cap a finals d'estiu, si l'agost ha estat plujós, ja poden treure el cap dessota herbes i pinassa. Els fongs dels quals aquests bolets en són la part reproductora, viuen en perfecta simbiosi amb les coníferes.

Pinenques

ZONES HUMIDES PIRINENQUES

Per a la traducció a diferents idiomes:

         

Els Pirineus són rics en zones humides. Les antigues glaceres han esdevingut estanys de muntanya que s’ofrenen aigua els uns als altres. Aquests s’alimenten any rere any gràcies a les nevades hivernals i al desgel primaveral. Les pluges de primavera i tardor també contribueixen a fer dels Pirineus un “País d’aigua”. Així doncs, ens trobem amb grans cúmuls d’aigua turquesa, torrents que baixen de manera salvatge i rius en el seu curs alt, que, degut al pendent, formen ràpids i salts d’aigua de gran bellesa i força.

 Estany Roi (Zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici)

 Estany Llong (Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici)

 Estany Gémena de Baix (Zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici)

 Salt del Sant Esperit (Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici)

 Salt de Molières (Val d'Aran)

Noguera Ribagorçana al seu pas per Conangles

Malgrat aquestes siguin aigües fredes i ferotges, al seu entorn, sobretot aprofitant les zones més calmes, la fauna és abundant.

Dins dels invertebrats, podem trobar libèl·lules del gènere Cordulegaster, típiques d’ambients muntanyosos. També hi ha cavallets del diable, lluents com pedres precioses. Així, podem veure caballets del gènere Calopteryx, que, a diferència de la libèl·lula abans esmentada, presenten un clar dimorfisme sexual.

 Cordulegaster sp.

 Calopteryx sp. Mascle

Calopteryx sp. Femella

També, en els bassals i les fonts d’aigua neta, hi trobem sangoneres.

 Sangoneres

És evident que l’aigua és bàsica per a la fauna amfíbia. L’espècie més emblemàtica del Pirineu és, com el seu nom indica, el tritó pirinenc (Calotriton asper o Euproctus asper). Aquest es troba en els estanys més alts.

 Tritó pirinenc

Sol compartir hàbitat amb la granota roja (Rana temporaria), almenys en període de cria. No obstant això, aquesta granota, un cop adulta és força terrestre i la podem trobar caminant entre les molleres o bé, fora del període la reproducció, en les zones ombrívoles de la fageda.

 Còpula de granota roja. Les dues femelles són més vermelles i grosses que el mascle

 Granota roja jove

Una mica més avall, però també sovint dins dels boscos de fajos, habita l’acolorida salamandra (Salamandra salamandra), que necessita les aigües calmes de basses o els petits gorgs per criar.

 Salamandra en període de reproducció

Malgrat no sigui típica dels Pirineus, en les basses pel bestiar i les fonts de les zones més baixes no hi falta la granota verda (Rana perezi).

 Granota verda

L’avifauna és d’allò més rica, ja que hi ha vàries aus pescadores i també d'altres que aprofiten la gran diversitat d’invertebrats que hi poden trobar.

Les merles d’aigua (Cinclus cinclus) sembla que juguin amb els petits ràpids dels rius. Cacen alevins, cuques de capsa i altres invertebrats aquàtics. Movent el pitet blanc amunt i avall es comuniquen amb els seus congèneres.

 Parella de merles d'aigua

Prop d’ella, la cuereta blanca (Motacilla alba) també es belluga, saltironejant de pedra en pedra o bé fent volades al llarg del riu, emetent el seu “tslii-vit” característic.

 Cuereta blanca

Un altre petit gran ocell de les zones humides, no només de muntanya sinó arreu del territori català, és el blauet (Alcedo atthis). La veritat és que es tracta d’un pescador magnífic, ja que captura les seves preses amb el seu bec llarg i poderós, llençant-se a l'aigua a tota velocitat, com si fos una fletxa.

 Blauet femella

Últimament, espècies que no eren gaire típiques d’aquesta zona han anat ocupant les zones humides pirinenques. El bernat pescaire (Ardea cinerea), l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), el xarxet comú (Anas crecca) el cabusset (Tachybaptus ruficollis) i fins i tot el corb marí gros (Phalacrocorax aristotelis) han pujat fins ben amunt gràcies a l’abundància de peixos.

 Bernat pescaire

Ànec collverd

Dues parelles de xarxet comú en vol

Cabusset

 Corb marí gros

Finalment, el mamífer per excel·lència dels corrents d’aigua pirinencs és la llúdriga (Lutra lutra). Juganera i caçadora voraç, aquest mustèl·lid aquàtic habita tant en zones d’aigua somera com en zones de corrents més braves.