Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 18 d’abril de 2017

CALERA: TERRA DE PIOCS SALVATGES / CALERA: TIERRA DE AVUTARDAS / CALERA: LAND OF BUSTARDS


És primavera. Som a la comarca de La Campana de Oropesa, a l'entorn del municipi de La Calera y Chozas. El riu Tajo transcorre tranquil per la zona. Els camps de cereals i oliveres s'alternen amb les deveses. Al fons, majestuosa, s'alça la Serra de Gredos.

Es primavera. Estamos en la comarca de La Campana de Oropesa, en el entorno del municipio de La Calera y Chozas. El tajo transcurre tranquilo por la zona. Los campos de cereal y olivo se alternan con las dehesas. Al fondo, majestuosa, se levanta la Sierra de Gredos.

It's spring. We are in the region of La Campana de Oropesa, around the town of La Calera y Chozas. The Tajo river runs through this area. The fields of cereals and olive trees alternate with grazing land. In the background, we can see Gredos Mountains.



Vet aquí un petit paradís pel pioc salvatge (Otis tarda), l'ocell volador més pesant d'Europa. El mascle pot assolir el metre d'alçada. En aquests moments estem en plena època de zel.

Se trata de un pequeño paraíso para la avutarda (Otis tarda), el ave voladora más pesada de Europa. El macho puede medir hasta un metro de altura. Y nos encontramos en plena época de celo.

A paradise for Great Bustard (Otis tarda), the heaviest flying bird in Europe. The male can reach one meter in height. It is the mating season.



Podem gaudir de la seva dansa nupcial, que aquí anomenen "La Rueda".

Podemos disfrutar de su danza nupcial, "La Rueda".

We can enjoy its mating dance. The Spanish name of this dance is "La Rueda".



És un animal certament bell i elegant.

Es un animal muy bello y elegante.

It is a very nice and elegant animal.







A part dels piocs salvatges, a la zona hi podem trobar d'altres espècies interessants, com l'esparver cendrós (Circus pygargus).

Además de avutardas, podemos encontrar otras especies de ave interesantes en la zona, como el aguilucho cenizo (Circus pygargus).

Besides the great bustards, we can find other interesting species such as Montagu's Harrier (Circus pygargus).



Hi ha xoriguers petits (Falco naumanni). També estan en la seva època d'aparellament.

Hay cernícalos primilla (Falco naumanni). También se encuentran en su época de apareamiento.

There are Lesser Krestels (Falco naumanni). They also are in their mating time.










I petits ocells, com el pardal roquer (Petronia petronia)...

Y pequeñines como el gorrión chillón (Petronia petronia)...

And little birds, like Rock Sparrow (Petronia petronia)...




El pinsà comú (Fringilla coelebs)...

El pinzón común (Fringilla coelebs)...

The Chaffinch (Fringilla coelebs)...


O l'estornell negre (Sturnus unicolor).

O el estornino negro (Sturnus unicolor).

Or the Spotless Starling (Sturnus unicolor).






No fallen mai les oportunistes garses blaves (Cyanopica cyana).

Nunca faltan los oportunistas rabilargos (Cyanopica cyana).

We can also see the Azure-winged Magpie (Cyanopica cyana).






Per acabar, us deixem amb un vídeo que resumeix l'experiència d'un dia gaudint de les aus de la Calera.

Terminamos el artículo con un vídeo que resume la experiencia con las aves de un día en la Calera.

We finish with a video that explains one day with the birds of la Calera.

The land of bustard from Emili Casals i Carme Jurado on Vimeo.

Gracias a José David Gómez y a su família por un gran trabajo en La Calera.

diumenge, 12 de febrer de 2017

EL TRENCALÒS

Malgrat hem parlat del trencalòs en articles anteriors, la veritat és que en aquest bloc mai li havíem dedicat una entrada específica. 
Aquesta joia de la natura se situa al capdamunt de la cadena tròfica, ja que s'alimenta dels ossos dels cadàvers. Possiblement per aquesta raó, és una au escassa, ja que té una alimentació summament especialitzada. Com bé sabeu, d'aquest hàbit alimentari li ve el nom, sobretot pel fet que compta amb trencadors, que solen ser tarteres de roques esmolades, on deixa caure els ossos massa grans per engolir-los d'un sol cop.


En canvi, el seu nom científic és Gypaetus barbatus, degut al fet que, efectivament, és un voltor barbut amb cert aspecte d'àguila, ja que gyp és voltor i aetus àguila. 


Una altra curiositat del nostre protagonista és que el seu característic color taronja és pura façana. Sí, en realitat el seu plomatge corporal és blanc. Per aconseguir el to rovellós, cerca aigües ferriginoses i s'hi banya. Podria ser que aquest hàbit l'hagi adquirit per una qüestió d'estatus.


Sexar els individus també és tot un repte. La veritat és que el dimorfisme sexual és escàs. Segons alguns estudis, les femelles tenen el cap més allargat i una curvatura més pronunciada entre el bec i el front. En algun cas, es diu que les femelles es pinten més i són més taronges. Això no obstant, s'ha observat mascles més vistosos que la seva parella, depenent del temps que faci que hagin pres el seu bany de color.




Arribada la maduresa sexual, els trencalossos s'aparellen de per vida. Tanmateix, no és estrany que es formin trios de dos mascles i una femella, sobretot si hi ha sobrepoblació d'individus en un territori concret, el qual també ha de comptar amb facilitats per trobar aliment.
Cada parella de trencalòs disposa de diferents nius que va alternant.




La majoria de les postes de trencalòs són de dos ous, que neixen amb uns sis o set dies de diferència, Tanmateix, el segon ou és una posta de "per si de cas". Si el primer pollet neix i aconsegueix sobreviure, el segon pollet no ho farà, ja que possiblement no hi ha prou aliment per ambdós. El gran sol provocar la mort del petit, ja sigui per les freqüents agressions, ja sigui perquè s'ho menja tot i l'altre sucumbeix per inanició. Aquest fenomen s'anomena caïnisme i és comú en les grans rapinyaires.


Tot i això, és difícil que una posta de trencalòs arribi a bon terme i que el poll salti del niu. En una mateixa parella, no hi ha una reproducció exitosa cada any, sinó cada "X" anys, ja que depèn de molts factors.


El trencalòs, en vol, vesteix una silueta inconfusible. Val a dir que ens trobem davant d'un rei del cel.
   





En cas que el poll salti del niu i tiri endavant, per adquirir l'aspecte que hem pogut observar en les fotografies anteriors, necessita prop de set anys i diferents mudes. Els trencalossos nascuts de l'any són pràcticament negres o, si més no, d'un marró ben fosc. Presenten els ulls poc grocs i tenen un escut en forma de V amb clapes de plomes blanques darrere del clatell. Aquest que us mostrem, té poc més d'un any.


En el decurs del segon any, presenten l'aspecte de les imatges que teniu a continuació.


    
 
En el tercer any, ja tenen les plomes del ventre més clares. 










 
En aquestes dues imatges podem comparar les diferències entre un jove de tres anys i un adult.

 

Tampoc és difícil trobar-se amb individus que interactuen amb les altres espècies de voltor.
 
El quart any ja ens trobem davant d'un subadult que comença a recordar-nos a l'adult, sobretot per la manera com se li han aclarit les plomes del cap.


    


I finalment, amb cinc o sis anys, quan gairebé ja han adquirit la maduresa, parlem d'adults imperfectes. En aquests només els manca acabar d'enfosquir les plomes de les ales i la cua fins un negre ben intens.


Per aconseguir aquestes imatges que us hem mostrat i les del vídeo que clourà l'article, hem necessitat els permisos pertinents de l'administració, els permisos dels propietaris del lloc on volíem emplaçar el canyet, moltes hores de treball i una dosi important de paciència.