Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 7 de novembre de 2012

ZONES HUMIDES PIRINENQUES

Per a la traducció a diferents idiomes:
         



Els Pirineus són rics en zones humides. Les antigues glaceres han esdevingut estanys de muntanya que s’ofrenen aigua els uns als altres. Aquests s’alimenten any rere any gràcies a les nevades hivernals i al desgel primaveral. Les pluges de primavera i tardor també contribueixen a fer dels Pirineus un “País d’aigua”. Així doncs, ens trobem amb grans cúmuls d’aigua turquesa, torrents que baixen de manera salvatge i rius en el seu curs alt, que, degut al pendent, formen ràpids i salts d’aigua de gran bellesa i força.

 Estany Roi (Zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici)

 Estany Llong (Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici)

 Estany Gémena de Baix (Zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici)

 Salt del Sant Esperit (Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici)

 Salt de Molières (Val d'Aran)

Noguera Ribagorçana al seu pas per Conangles

Malgrat aquestes siguin aigües fredes i ferotges, al seu entorn, sobretot aprofitant les zones més calmes, la fauna és abundant.
Dins dels invertebrats, podem trobar libèl·lules del gènere Cordulegaster, típiques d’ambients muntanyosos. També hi ha cavallets del diable, lluents com pedres precioses. Així, podem veure caballets del gènere Calopteryx, que, a diferència de la libèl·lula abans esmentada, presenten un clar dimorfisme sexual.
 Cordulegaster sp.

 Calopteryx sp. Mascle


Calopteryx sp. Femella

També, en els bassals i les fonts d’aigua neta, hi trobem sangoneres.

 Sangoneres

És evident que l’aigua és bàsica per a la fauna amfíbia. L’espècie més emblemàtica del Pirineu és, com el seu nom indica, el tritó pirinenc (Calotriton asper o Euproctus asper). Aquest es troba en els estanys més alts.

 Tritó pirinenc

Sol compartir hàbitat amb la granota roja (Rana temporaria), almenys en període de cria. No obstant això, aquesta granota, un cop adulta és força terrestre i la podem trobar caminant entre les molleres o bé, fora del període la reproducció, en les zones ombrívoles de la fageda.

 Còpula de granota roja. Les dues femelles són més vermelles i grosses que el mascle

 Granota roja jove

Una mica més avall, però també sovint dins dels boscos de fajos, habita l’acolorida salamandra (Salamandra salamandra), que necessita les aigües calmes de basses o els petits gorgs per criar.


 Salamandra en període de reproducció

Malgrat no sigui típica dels Pirineus, en les basses pel bestiar i les fonts de les zones més baixes no hi falta la granota verda (Rana perezi).

 Granota verda

L’avifauna és d’allò més rica, ja que hi ha vàries aus pescadores i també d'altres que aprofiten la gran diversitat d’invertebrats que hi poden trobar.
Les merles d’aigua (Cinclus cinclus) sembla que juguin amb els petits ràpids dels rius. Cacen alevins, cuques de capsa i altres invertebrats aquàtics. Movent el pitet blanc amunt i avall es comuniquen amb els seus congèneres.

 Parella de merles d'aigua

Prop d’ella, la cuereta blanca (Motacilla alba) també es belluga, saltironejant de pedra en pedra o bé fent volades al llarg del riu, emetent el seu “tslii-vit” característic.

 Cuereta blanca

Un altre petit gran ocell de les zones humides, no només de muntanya sinó arreu del territori català, és el blauet (Alcedo atthis). La veritat és que es tracta d’un pescador magnífic, ja que captura les seves preses amb el seu bec llarg i poderós, llençant-se a l'aigua a tota velocitat, com si fos una fletxa.

 Blauet femella

Últimament, espècies que no eren gaire típiques d’aquesta zona han anat ocupant les zones humides pirinenques. El bernat pescaire (Ardea cinerea), l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), el xarxet comú (Anas crecca) el cabusset (Tachybaptus ruficollis) i fins i tot el corb marí gros (Phalacrocorax aristotelis) han pujat fins ben amunt gràcies a l’abundància de peixos.

 Bernat pescaire

Ànec collverd

Dues parelles de xarxet comú en vol

Cabusset

 Corb marí gros

Finalment, el mamífer per excel·lència dels corrents d’aigua pirinencs és la llúdriga (Lutra lutra). Juganera i caçadora voraç, aquest mustèl·lid aquàtic habita tant en zones d’aigua somera com en zones de corrents més braves.






5 comentaris:

  1. Hola parella magnificas fotografias y un buen reportaje sobre las zonas humedas de estos bellos parajes.Un fuerte abrazo

    ResponElimina
  2. Ei parella,acabo de ver vuestra ultima entrada y estoi alucinando,guau!!!!me encanta,quin treball mes ben parit!!! lo dicho guardarme un ejemplar de vuestro primer libro.un sincero abrazo

    ResponElimina
  3. No conocía vuestro blog, una maravilla, enhorabuena.

    ResponElimina