Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 23 d’agost de 2012

ESTIU A L’ENTORN DE LLAUSET

Per a la traducció a diferents idiomes:
         


Coronat per cims de més de tres mil metres d’altitud, l’entorn de Llauset és un espai que, en els mesos de calor, bull de vida. Està dins del Parc Natural de Posets – Madaleta i s’hi accedeix per una pista asfaltada des del poble d’Aneto, a la Ribagorça aragonesa. Així, anirem ascendint des dels 1400m de la població als 2250m per un paisatge que va ser castigat antany per la mà de l’home i on les pastures tenen un gran protagonisme. Un paisatge, no obstant això, de bellesa dura, amb poca coberta forestal i gran varietat d’animals i plantes, sobretot relacionats amb el rocam, els prats i l’alta muntanya.

Ja a prop d’Aneto, durant el mes de juliol sobretot, abunden les Parnassius apollo, indicador excepcional que és un espai plenament pirinenc. Aquesta rara i protegida papallona, curiosament, aquí es troba molt ben representada. Es potser el lloc que coneixem on n’hem vistes més, planejant suament o batent les ales amb força d’una manera molt característica i inconfusible.


Una mica més amunt, i força presents al llarg de tota la pista, i anem trobant diferents espècies d’ocells. Una de les més curioses és el bitxac rogenc  (Saxicola rubetra), nidificant estival dels paratges pirinencs. Es diferencia del bitxac comú, sobretot, per la cella blanca, en el cas dels mascles, o molt clara, en el cas de femelles i joves.
Aquí teniu dues imatges de la femella en el moment de péixer el poll.


Aquí podeu veure a la femella amb més detall, amb la cella clara característica.
El bitxac comú (Saxicola torquatus) també nidifica en la zona. En la fotografia d’aquest mascle podeu comprovar que no té cella.
No gaire lluny ja es comencen a veure les verderoles (Emberiza citrinella) i els hortolans (Emberiza hortulana). En el cas de les verderoles, poden ser-hi tot l’any, però els hortolans vénen a la zona per criar.
Verderola mascle


Hortolans mascles
Els passerells comuns (Carduelis cannabina) també defensen, amb el seu pit d’un vermell pujat, els seus territoris de cria durant aquesta època, aprofitant qualsevol branca alta de roser bord o ginebre per fer-se veure,
Passerell mascle
Passerell mascle jove sense pintar
Precisament són els rosers bords o garraveres el lloc escollit pels escorxadors (Lanius collurio) per nidificar. També arriben a la primavera i aprofiten les punxes d’aquests arbustos o dels arços per penjar-hi les preses, tant si són insectes com petits ocellets i rosegadors, cosa que els ajuda a “escorxar-los” per poder-se’ls menjar. Així compensen la mancar de força del bec i les potes.

Dues imatges de mascles
Imatge d’un individu jove
Si anem pujant i ens fixem en les roques podrem veure dos espècies d’aus estivals molt típiques dels rocams pirinencs: el còlit gris (Oenanthe oenanthe) i la merla roquera (Monticola saxatilis). Ambdues canten en vol i salten per les pedres a la recerca, sobretot, d’invertebrats, tot i que la merla roquera també és capaç de caçar sargantanes o altres petits vertebrats.

Imatges de mascles de còlit gris

Merla roquera mascle


Merla roquera femella, de plomatge molt més discret per confondre’s amb l’entorn
Ja gairebé als prats més alts, amb els nius amagats entre els ginebres, trobem les perdius xerres (Perdix perdix). Aquesta preciosa perdiu viu a la zona durant tot l’any i a la primavera, a l’alba o durant el crepuscle, els mascles canten i es barallen per defensar el seu territori.

Diferents imatges del mascle en zel
I així, de mica en mica, i després de travessar un túnel bastant lúgubre que havia estat construït per tal d’accedir fàcilment a la presa, davant nostre es bada el pantà de Llauset, que ja era un estany (ibón pels aragonesos) abans no construïssin la presa.
Imatge del pantà de Llauset coronat pels pics de Llauset (2910m) i Vallhivierna (3062m). Des d’aquí es pot accedir a a la coronació d’aquest pics i a d’altres estanys de muntanya. Els més propers són els d’Anglos, després de pujar per la Collada d’Anglos.
 Estanys d’Anglos
Si es segueix per la GR-11 que voreja el llac s’arriba a altres estanys o ibones com ara el de Botornàs o el del Cap de LLauset. Per aquest camí podem trobar el marcòlic groc (Lilium pyrenaicum) compartint espai amb el marcòlic vermell (Lilium martagon). Això no obstnat, no floreiexen exactament en el mateix moment: mentre el primer ho fa mitjan juliol, el vermell és florit entre finals de juliol i principis d’agost.
Marcòlic groc

Marcòlic vermell
Precisament a finals de juliol els lliris (Iris latifolia) ocupen grans extensions al voltant del pantà.
Així mateix, les marmotes (Marmota marmota) es deixen sentir, en emetre els seus xiscles estridents, mentre nidifiquen entremig del rocam i les tarteres.


Marmotes adultes

Marmota jove

13 comentaris:

  1. No tinc paraules. Com sempre, excepcionals fotos, moltes gràcies per compartir-les.
    Felicitats.

    ResponElimina
  2. Hola parella,una documentación muy trabajada con una fotogtafia de mucha calidad y inmensa variedad de aves.Haber si os bajais un dia por aqui junto con Pedro.Un fuerte abrazo.

    ResponElimina
  3. Hola pareja, sensacional reportage de unos de los rincones mas bonitos del pirineo.
    Las fotos muy buenas como siempre. Un saludo

    ResponElimina
  4. Ei parella,realment val la pena esperar le vostres entradas,quina pasada de reportatje,sou el dream team de la foto,si mai publiqueu un llibre ya em teniu com primer comprador,a veure si ens veiem aviat.una abraçada

    ResponElimina
  5. ¡Vaya tesoro, amigos!
    Unas imágenes de un valor incalculable, de estética sublime, de perfección inmaculada, de bella naturaleza en estado puro... Me encantan estas fotografías donde el ojo clínico, el alma de artista y la precisión del trabajo técnico dan como fruto estas maravillas que entusiasman el alma de quien las contempla.

    Una molt forta abraçada, companys. Me pasaré por aquí más veces para contemplar esta hermosísima entrada paladeando cada bocado de este delicioso festín visual. Un millón de gracias por alegrarnos la vista y los corazones.

    ResponElimina
  6. Buenas Chicos. No se por donde empezar....quizá por el final, las perdices pardillas son ua maravilla yo ni siquiera las he visto. Ell roquero rojo, pufffff una especie que se me escapa año tras año, los cerillos y hortelanos preciosos, la primera foto del dorsirrojo es sobresaliente y la mariposa apolo de "10". La verdad es que es una entrada increible. Un abrazo muy fuerte a los 2

    ResponElimina
  7. Impresionant TOT,
    una abraçada joanca

    ResponElimina
  8. Ostre!!!! molt bones les fotos i l explicacció, és un plaer haver trobat aquest blog.
    felicitats

    ResponElimina
  9. Hola parella!! què tal les vacances? segur que heu fet molt bones fotos. Aquestes que heu pujat són boníssimes, en especial les del mascle de perdiu xerra, que és execpcional!!! abraçades!!!!!

    ResponElimina
  10. Hola Carme i Emili. A més a més d'interessant és molt bonica i complerta la descripció fotogràfica d'aquests paratges i els seus habitants.
    Les fotos de la Parnassius apollo i l'haver trobat la perdiu xerra és per mi el más espectacular. Encara que sense desdir el restant.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  11. Cullons! Quina feina més ben feta. El reportatge fotografic es una passada, feia dies que no passava per el vostre blog, i quina sorpresa, ja veig que no perdeu el temps. Una forta abraçada.

    ResponElimina
  12. Mare de Deu, quin reportatge mes ben parit. Impresionant la qualitat fotogràfica que presenteu. Us felicito parella.
    També aprofito per desitjar-vos que tingueu un feliç any 2013 ple de natura i bona llum.

    Salut!!!

    ResponElimina