ILLES SALTEE

Les dues Saltee (Great Saltee i Little Saltte) estan a 5 km de la costa sud del comtat de Wexford, a Irlanda. Havien estat un cau de pirates, però ara són propietat privada de la família Neale, que les van adquirir l'any 1943. No obstant tot això, el més important és que aquestes illes són un paradís per a les aus marines. Cada any hi nidifiquen milers d'individus de diferents espècies que, no acostumats a la persecusió humana i sentint-se segurs, es deixen veure i fotografiar a pleret. S'hi arriba amb vaixell des del poble pesquer de Kilmore Quai i estan travessades per petits senders que et guien fins els penya-segats on crien. L'única cosa a tenir en compte allà i arreu, és clar, és l'ésser respectuós amb els seus espais. No cal patir ni ésser impacient, perquè són les aus mateixes les que retallen distàncies i s'atansen sense por ni vergonya. Després de tot, són les autèntiques reines de l'illa durant quatre o cinc mesos a l'any. l'Emili hi va anar aquest juny, gràcies a una baixa d'última hora en un viatge organitzat pels amics de Bird Photo Tours. L'objectiu primordial era la recerca dels mascarells, que ens havíen quedat pendents a la nostra visita al Nord d'Anglaterra i Escocia de fa tres o quatre anys, quan, per mala mar, no vam poder arribar a Bass Rock. Però, un cop allà, es va retrobar amb vells coneguts com ara els frarets, els somorgollaires i els gavots, que mai decepcionen un cop els tens davant de l'objectiu. Heus ací algunes de les belles imatges aconseguides. Mascarell atlàntic, sotaler o bec trinxet (Morus bassanus) Aquest preciós ocell, que sembla que tingui els ulls resseguit amb tinta xina, compta amb unes dimensions bastant impressionants. Els adults fan 81-110 cm de llargària, amb un pes de 2,2-3,6 kg i una envergadura de 165-180 cm. A l'edat de 10 setmanes, quan encara no han alçat el vol, arriben a pesar més de 4 kg.

Fraret atlàntic (Fratercula arctica) D'altra banda, els frarets són menuts i graciosos. El seu bec només és així d'acolorit només a l'època de cria, tot s'ha de dir. A l'hivern, mentre suren en aigües atlàntiques, són molt més discrets.

Somorgollaire comú (Uria aalge) Aquí un ocell més discret. Alguns diuen que és el pingüí del nord, encara que, a difereència d'aquests, té la capacitat de volar. Els petits es llancen abans d'aprendre'n penya-segat avall sense cap mena de por. És la seva prova d'iniciació dins el món de la mar ferèstega.

Gavot (Alca torda) Com els anteriors, és un magnífic pescador i nedador.

A part d'aquests, que són els més emblemàtics, també va poder fotografiar la garsa de mar, els remenarocs, el corb marí emplomallat i unes foques grises prenent el sol.

Tot plegat, en dos dies mooooolt intensos. Una abraçada i fins la propera, que serà aviat.