EL MUSSOL COMÚ

Ens trobem al pla, a la Depressió Central de Catalunya, entremig de camps de cereals que ara mateix ofereixen un aspecte ben pobre, ja que només s'hi veu terra. En un marge hi ha una pila de rocs de color ocre. Som a finals de tardor, pels volts de les onze del matí. El sol comença a escalfar una miqueta. Vet aquí que un dels rocs sembla més fosc i, a més a més, es mou...

Aviat ens adonem que el que es belluga no és un roc, sinó el caparró d'un mussol comú. Acaba d'emergir del turonet de roques apilades (pel que sembla són la seva llar) i, malgrat està endormiscat, no para de gratar-se, mirar arreu, fer estiraments i pentinar-se les plomes. De seguida es posa al capciró d'una de les pedres més altes, com si es tractés de la seva talaia. Des d'allà podrà veure i controlar tot el que passa al seu entorn. I, endemés, aprofitar l'escalforeta que li ofereix l'astre rei. Qui ho hagués dit d'una au que es considera nocturna: als mussols els agrada prendre el sol!

El mussol comú (Athene noctua) és una rapinyaire nocturna força petita, ja que medeix poc més d'un pam d'alçada. Com es pot apreciar en les imatges, té el cap ample, amb la coroneta plana, i el cos compacte. Tot plegat contrasta amb les seves potes força llargues. Destaquen els seus enormes ulls grocs que li faciliten d'allò més la visió durant les hores de fosca.

El seu plomatge marró amb barrat blanquinós li suposa un bon camuflatge.

S'alimenta de petits rosegadors i d'insectes, que caça molt silenciosament, gràcies a la constitució de les seves plomes. S'empassa la presa tota sencera.

Tot allò que no pot digerir (exoesquelets, pèls, ossos...) ho torna a regurgitar en una bola que s'anomena egagròpila.

Altres espècies de rapinyaires nocturnes emparentades amb el mussol comú que podem trobar a Catalunya  són:

El xot (Otus scops)

El gamarús (Strix Aluco)

O el duc (Bubo bubo), que és el més gros de tots.

I per acabar, un vídeo d'una nova sèrie naturalista: retalls de natura:

El mussol comú from Emili Casals i Carme Jurado on Vimeo.