Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 14 de setembre de 2014

EL COLLTORT

Per a la traducció a diferents idiomes:
          


A mitjans d’abril, si estem atents, podrem sentir el cant característic del colltort. Acaba d’arribar de terres africanes i malda per trobar parella, establir-se i tirar endavant la descendència abans no hagi de tornar a marxar.



Si s’és profà en el món de l’avifauna, difícilment l’emparentaríem amb els vistosos i sedentaris picots. I és que a part del seu plomatge altament discret, que es confon amb les escorces dels arbres, no posseeix un bec vigorós capaç de perforar les soques més dures.

En aquestes dues imatges, en les que aporta larves de formiga al niu, es pot veure perfectament com el seu plomatge es mimetitza totalment amb el de l'escorça de freixe.



Sí comparteix, això no obstant, el seu delit per les formigues i la seva llengua llarguíssima.
Aprofita els forats ja fets pels seus cosins per construir el seu niu. I els seus pollets triguen més a créixer que els dels picots garsers o els dels picot verd.


Aquí el tenim sortint del niu després d'haver aportat l'aliment als polls.

És camaleònic més enllà del mimetisme que el confon amb els arbres: imita perfectament un escurçó quan algun mustèlid posa en perill la seva vida o la dels seus polls.

Com que els mustèlids són miops fàcilment poden confondre el dibuix de les plomes amb el que conformen les escames del cap d'un escurçó. Si us fixeu en aquesta imatge i acluqueu un xic els ulls, us semblarà que el que teniu al davant és el cap d'un escurçó, sobretot si l'espavilat ocell es mou com sap fer-ho, imitant les envestides del rèptil.


I, per acabar, una nou capítol dels "Documentals s'estar per casa" dedicat a aquest ocell.

3 comentaris:

  1. Hola Carme i Emili, molt bona idea això del documental, veig que teniu un gran arxiu de la família dels picots. Les imatges del colltort i del garser gros són impressionants!
    Gràcies pel vostre comentari, la veritat és que si han passat anys. A veure si tornem a coincidir

    ResponElimina
  2. Una de mis aves favoritas con unas fotos geniales y el documental maravilloso. La verdad es que cada primavera los espero con más ganas. Un abrazo muy fuerte a los 2

    ResponElimina
  3. Por cierto sigo echando de menos menos a Carme en los documentales. El documento de los pitos negros genial. Otro abrazo a los 2

    ResponElimina