Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 13 de novembre de 2011

TARDOR ALS PIRINEUS

Per a la traducció a diferents idiomes:
         
Amb l’arribada de l’octubre, el paisatge pirinenc es vesteix de colors. Progressivament, el fullatge, fins ara verd, es pinzella d’ocre, daurat, rovell o vermell intens. Durant la primera quinzena, aquesta transformació és més aviat tímida.
Aquestes són algunes imatges de l’inici de tardor, en un moment en què la neu encara no s’ha aferrat a les cingleres, almenys enguany, i sols enfarina les zones més altes.
Entorn de Molières (Val d'Aran)

Entorn de Molières (Val d'Aran)

Però no només són aquests els canvis que es produeixen per aquestes dates en els nostres boscos. Amb la primera quinzena d’octubre les daines (Dama dama) entren en zel, que s’anomena “ronca”. Els mascles, poderosos, llueixen majestuoses cornamentes que utilitzen en les seves lluites per aconseguir el favor de les femelles.
Mascle de daina

Jove daina que observa l’espectacle de la ronca
Malgrat cada vegada hi ha més daines per aquests boscos i així puguem gaudir del bonic espectacle de la ronca, cal tenir en compte que aquesta no és una espècie autòctona dels Pirineus ni de la Península Ibèrica, sinó que va estar introduïda amb finalitats cinegètiques.
El temps avança, i la tardor amb ell. El novembre arriba amb un esclat de colors i el blanc comença a prendre possessió del que serà el seu reialme. L’aigua baixa ferotge entre l’arbrat i acompanya el declivi del fullam.
 Entorn del Pont de Suert (Alta Ribagorça)

 Entorn de Taüll (Alta Ribagorça)

Entorn de Molières (Val d'Aran)

Entorn de Molières (Val d'Aran)

Entorn de Conangles (Val d'Aran)

Entorn de Conangles (Val d'Aran)

Entorn de Conangles (Val d'Aran)

Entorn de Llauset (Ribagorza Oriental)

En aquests cims ja blancs, la vida no s’atura. Els isards (Rupicapra pyrenaica) comencen el seu zel, i els mascles, normalment solitaris, s’agrupen amb els ramats de femelles i cries.


Mentrestant, la perdiu blanca (Lagopus mutus) s’afana per mimetitzar-se amb el paisatge. Per això, el seu plomatge, que a l’estiu és ben bé com una pedra de granit,  ara pren l’aspecte que té una roca damunt de la neu. A l’hivern serà totalment blanca, com el seu entorn mana.

Mascle de Perdiu blanca. Podeu comprovar com les seves plomes es mimetitzen amb l'entorn: fosca del damunt i blanca per sota, com una pedra damunt la neu.


Tot i així, cal dir que aquesta ha estat una tardor atípica. La manca de pluges ha provocat l'absència d'uns dels protagonistes d'aquestes dates: els bolets.


10 comentaris:

  1. Las fotos de los paisajes una calidad exquisita! y la de la perdiz nival, que envidia sana,mira que es dificil verlas aqui.............
    Saludos camperos.

    ResponElimina
  2. Guauuu!!! Quins paisatges!! Quins colors!! unes fotos espectaculars!!! Això si, si he d'escollir una foto per molt i molt maques que són totes em quedo amb la perdiu blanca. Felicitats i dues abraçades

    ResponElimina
  3. Impresionants totes, sobre tot la perdiu blanca, es maravellossa tant la composició, com la qualitat. Bonica sèrie dels isars i les daines, les fotos de paisatge tenen molt bona llum, sobre tot la sisena.
    Salu2

    ResponElimina
  4. Buenas Chicos.
    Unas fotos de un colorido y riquezas cromáticas increibles.
    los paisajes están que se salen y además son nuy variados.
    Los rebecos y el gamo preciosos, pero ayyyyyy la perdíz nival, ahí me habéis dadoooooo. Que maravilla.
    Un abrazo fuerte a los dos

    ResponElimina
  5. Hola pareja
    Una entrada con una imágenes magníficas. He pateado un poco esos parajes y lo que echo a faltar a veces en La Cantábrica son los contrastes otoñales en las cotas donde se solapan el hayedo, los abetales y los pinos negros con ese contraste cromático que casi daña las retinas y ese pequeño lagópodo que cada año estrena su níveo plumaje, con un coraje poco acorde con su talla.

    Saludos

    ResponElimina
  6. Doncs jo sóc un enamorat dels jocs de colors de tardor i aigua. Unes fotos precioses!!
    Salutacions

    ResponElimina
  7. Me he quedado sin aliento contemplando tanta belleza, amigos.

    Un millón de gracias por regalarnos este espectacular trabajo fotográfico. No sabría por dónde empezar las alabanzas. Los colores, los encuadres, la composición, los parámetros técnicos, la estética... TODO ES FABULOSO.

    No sabéis lo que hemos disfrutado mi mujer y yo contemplando vuestras imágenes (a cual más soberbia, más bella e impactante). Hoy nos habéis alegrado la vista con unas tomas cuya contemplación es uno de los mayores placeres que hemos tenido la suerte de gozar en mucho tiempo.

    Un saludo con alegría desde Andalucía.

    ResponElimina
  8. Que maravilla de fotos, que pasada, que sitio tan bonito, la verdad, una verdadera joya, enhorabuena. Un saludo.

    ResponElimina
  9. Hòsties !!!!!!!!, qui ns paisatges més macos i qui ns colors, pura enveja sana de no tenir-los més a prop de casa. Fa uns vint anys vaig estar per la part de Molieres i ja vaig queda enamorat d'aquest lloc, tinc tornar. Les fotos de les Dainas i els Isards molt guapes també, això si que és fauna.
    Una abraçada parella .........

    ResponElimina
  10. Hola.

    Magnifiques fotografies de tardor de llocs dels quals m'etimo molt.
    Son una passada!!

    Felicitats!!

    ResponElimina