Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 30 de setembre del 2011

L’ANUNCI DE LA TARDOR: EL TEMPS DE L’EMANCIPACIÓ DE LES NOVES GENERACIONS

Per a la traducció a diferents idiomes:
         

L’estiu s’esgota i les pollades de les rapinyaires abandonen l’aixopluc dels nius. Amb el domini més o menys destre del vol, els seus progenitors han deixat d’alimentar-los. Ha arribat l’hora d’espavilar-se i d’aplicar allò que han après o bé que dominen per saviesa innata. És qüestió de no encantar-se: l’hivern i l’escassetat d’aliments s’atansen. Hi ha fins i tot qui haurà d’emprendre el llarg viatge de la migració.
Dins els grups de voltors comuns (Gyps fulvus), podem distingir clarament els polls de l’any: tenen el bec gris fosc, a diferència del to gris banya dels adults; els ulls també foscos i no daurats, i el collaret del coll el formen plomes allargassades i marrons, en lloc del borrissol blanc i elegant que llueixen els seus pares.

El milà reial jove (Milvus milvus) no té les plomes tan vistoses com les dels grans. El bec no està tan ben definit.

El milà negre (Milvus migrans) també es distingeix dels adults pels ulls molt més foscos i el plomatge d’un marró més apagat.


L’aligot vesper (Pernis apivorus) és una au migradora i a la majoria de les zones de Catalunya només el veiem de pas. De jove presenta el plomatge poc definit, amb moltes clapes, i els ull lleugerament més foscos que els dels adults.

El jove de l’àguila marcenca (Circaetus gallicus) no es diferencia gaire dels seus pares, tot i que és més fosc, amb taques i barres també més fosques al dessota.

El falcó pelegrí (Falco peregrinus) quan és jove presenta un plomatge més marronós, i el bec i l’entorn de l’ull, en lloc de ser grocs, són d’un to blavós.


Finalment, una bella rapinyaire nocturna migradora que passa l’estiu a les nostres terres: el xot (Otus scops). El mussol més menut de Catalunya, sovint deixa els nius abans d’hora i els seus progenitors l’han d’alimentar  a distància. Com podeu veure tot seguit, amb l’evolució del seu creixement, el seu plomatge passa per moltes etapes, fins adquirir, just abans d’encetar l’aventura africana, un aspecte molt semblant al dels adults.

Aquí teniu dos xots al niu. Com podeu veure, la diferència d'edat entre els dos polls és considerable (encara que en el cas d'ocells parlem de dies) Aquesta fotografia ha estat realitzada amb permisos i per tal de fer un seguiment de l'espècie. En altres condicions no es poden realitzar fotografies a nius

Jovenet que acaba d'emancipar-se.


Aquest ja ha crescut molt i s'assembla a un adult. Està a punt per començar la migració.

 

6 comentaris:

  1. Buenas CChicos. Vaya colección de rapaces jovenzuelas, no conozco a madie que tenga tantas fotos y tan buenas de tan variado número de especies de rapaces inmaduras. Me ha gustado mucho la entrada, las fotos son sobervias y no sabría decir cual es mejor. El texto está bien trabajado, total que una entrada sobresaliente. Un abrazo muy fuerte a los2

    ResponElimina
  2. Ei, hola, parella! L'altre dia em comentàveu si no m'animaria a fer un bloc. Doncs com vau veure deprés, feia poc que n'havia començat un. M'alegro de tenir-vos a vosaltres localitzats aquí, on podré seguir el vostre fantàstic treball, inclús de manera més extensa.
    Aquesta entrada és al.lucinant, de veritat! He quedat sorprès de la gran varietat de rapinyaires que heu fotografiat, i a més, jovenets de cada espècie. Us havia vist fotos de voltors, de la daurada, dels milans... però ara he quedat meravellat amb aquestes dels joves, i sobretot amb els xots, el falcó i l'aligot vesper, del qual es veuen molt poquetes fotos, i menys tan bones com la vostra. Enhorabona per la feina feta, i aquí em tindreu, pendent dels vostres nous reptes! Un parell d'abraçades!

    ResponElimina
  3. Per cert, gràcies per enllaçar-vos al meu bloc! Salut!

    ResponElimina
  4. Ostres!! Quina colecció de rapinyaires joves, són totes espectaculars. M'ha agradat molt aquesta entrada, veig que aprofiteu molt bé estar per les muntanyes, un treball espectacular. Vinga parella, una abraçada

    ResponElimina
  5. Muy buenas. Desde este otro PC trataré de entrar a comentaros, que desde el mío no puedo. Me encanta este Blog tan Pirenáico. Las fotos son una pasada. Un fuerte abrazo a los dos, Eduardo.

    ResponElimina
  6. Menudo nivel! Me ha gustado la entrada!
    Saludos camperos.

    ResponElimina