Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 15 de maig de 2011

LA PRIMAVERA EN ELS PRATS ALPINS

Per a la traducció de l'entrada a diferents idiomes:
         

A principis de maig, amb la primavera ja avançada, la neu s’ha retirat de la majoria dels paisatges alpins. Amb més hores de llum i la pujada de les temperatures, els prats alpins es transformen de bell nou i el color i la vida s’apodera d’ells.
El que abans havia estat regnat indiscutible de la neu, ara esdevé una catifa verda tacada de flors multicolors. Narcisos, orquídies, primaveres i un ampli ventall de flora es desperta de la seva letargia.
D’entre elles, per la seva raresa destacarem la dent de ca o Erythronium dens canis, de la família de les liliaceas, que habita entre els 1500 i els 2200 metres d’alçada i que floreix entre febrer i maig. Quan mireu la fotografia no busqueu similituds en la forma de la flor o de la planta amb el nom popular, ja que aquest prové de la forma que té el bulb de la planta. Malgrat està catalogada com a molt rara, allà on surt consolida poblacions abundants.
Dent de ca o Erythronium dens canis

Un altre parent seu, de la família de les liliaceas que també vam tenir la sort d’observar és la Fritillaria nervosa, que, curiosament, té un bulb que en aquest cas repel·leix els talps. Floreix entre maig i juliol i també està catalogada com a molt rara.
Dues vistes en detall d'aquesta curiosa flor

Aquí la fritillaria nervosa en el seu entorn
D’entre les gencianes, cal destacar l’esclat de la pastorella o Gentiana verna, escampant petites pinzellades blaves damunt del verd dominant.
Pastorella o Gentiana verna
Les prímules o primaveres ja fa dies que pinten de groc la vorada dels boscos i els prats. En aquestes dates abunden, alternades amb les altres flors, les prímules grans o Primula elatior, que surt, com la dent de ca, així que la neu es retira.
Prímula gran o Primula elatior
Una altra espècie rara, però que allà on apareix ho fa d’una manera abundant i espectacular, cobrint el sòl com si es tractés d’una catifa perfumada, és la grandalla o narcís dels poetes, de nom científic Narcissus poeticus.
Vista del Narcissus poeticus o grandalla en el seu entorn
Dues imatges que mostren el detall d'aquest bell i poètic narcís


Una mica més gran que els narcisos i compartint hàbitat amb aquests, l’albó de muntanya o Asphodelus albus, de la família de les liliàcies, també desperta del seu somni hivernal per aquestes dates. Es tracta d’una planta tòxica que popularment ha estat utilitzada per curar malalties de la pell.
A dalt, en el seu entorn. A baix, detall de la flor.

Dins de la família de les orquídies, les més primerenques a brotar són l’Orchis pallens, la Dactylorhiza sambucina i l’Orchis mascula.
La O. Pallens surt molt d’hora i el fet que sigui molt rara i d’aparença discreta la fa difícil de localitzar.

La O. sambucina presenta dues varietats, la rosa i la groga, que s’alternen de vegades de forma abundant, omplint de color les pastures.

Les O. mascula deuen el seu nom a la forma del seu tubercle, que semblen testicles (orchis=testicle i masculus=mascle).

I naturalment, aquest esclat floral i herbaci comporta també l’apropament d’espècies herbívores que han passat l’hivern ocultes a l’espès refugi del bosc. Els isards que a mesura que avanci l’estació s’enfilaran cap als pics i les reconades més altes on passaran el calorós estiu, ara comparteixen els prats amb els cérvols, espècie molt més forestal. No és difícil doncs, per aquestes èpoques veure ramats mixtes peixent per les verdes pastures.
En aquesta època, però, cap de les dues espècies està en el moment més àlgid de la seva aparença. Els isards en ple període de muda, es desvesteixen del seu pelatge hivernal perquè se li facin més lleugers els calorosos dies d’estiu. D’altra banda, en els cérvols just despunta la que serà, pels volts de la tardor, la seva ramificada cornamenta.
En primer pla podem observar un cérvol mascle amb les banyes incipients i, al fons, dos isards en plena muda

Grup de cérvols peixent


Per acabar, us mostrem un vídeo dels cérvols.


Agraïments: Javi i Pedro.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada